Nota: 9,5 sobre 10
Tres germanes separades de ben petites, que van a viure a diferents punts del país, que acaben parlant amb accents diferents (ponent, mallorquí, oriental), que no tenen res a veure l’una amb l’altra… es retroben a la casa on passaven els estius de petites… Alguna cosa va passar un dia de vacances, alguna cosa tan important que va provocar que fossin separades. Alguna cosa que les seves ments de nena petita van veure, van guardar, i que va i ve en forma de retalls i que ara, de grans, intentaran encaixar i esbrinar què va ser.
Gairebé sense escenografia, només un vell aparell reproductor de cintes i algunes cintes, un llençol i poca cosa més, a Estiu ens expliquen com la memòria ens fa males passades, com recordem algunes coses amb molta claredat, però d’altres les amaguem en un calaix tancat i no volem saber-ne res, com reescrivim els nostres records…
Les tres germanes, que tenen més de Txèkhov del que elles volen admetre, es trobem en un lloc que evoca molts records. Alguns els volen foragitar, d’altres els persegueixen i volen seguir-los, com un fil d’Ariadna, perquè els porti a la sortida d’un laberint d’enigmes, de desconeixement. Retrobar-se a la casa on passaven els estius és el primer pas per seguir el fil d’Ariadna de la memòria que les portarà per laberints de records veritables, records falsos, records inventats… per intentar trobar la veritat.
Un muntatge que es mou entre el present i el passat, entre el teatre i el metateatre, que es mou entre allò que està escrit i el que cal anar reescrivint…
La direcció d’Helena Tornero no deixa res a l’atzar i el públic va descobrint els secrets al mateix temps que la Laura, l’Antònia, i la Marta. El text, agredolç, evoca des de bon començament l’alegria dels estius d’infantesa i ens fa tornar a tots a un temps en què l’única cosa que comptava era gaudir del sol i del temps lliure. La il·luminació es mou per l’obra, enfocant les escenes o les narradores, fent que la història es mogui pel petit escenari del Maldà, com si fos un escenari enorme.
Iona Balcells (Antònia), Lorena Hernández (Marta) i Marina Collado (Laura), les tres germanes, interpreten molt bé els seus personatges i ens mostren com les tres dones, malgrat haver estat separades de petites, malgrat haver evolucionat de manera diferent, conserven el vincle que es va crear als estius compartits. Els secrets lliguen, les vacances d’estiu, els jocs, la música (gran selecció de cançons dels 80)… encara lliguen més.
La caracterització dels personatges ja és un indicador de com és cadascuna d’elles. Són germanes, però són ben diferents. No només per l’accent amb què parlen.
ESTIU, al Maldà Teatre, és un muntatge petit, en un escenari petit, que acaba per saltar-se totes les fronteres i es enorme, vessa per tot arreu i se’ns fica a dins. ESTIU és un muntatge evocador i ple de musicalitat.
