Crítica de Nicolás Larruy
Nota: 6,5 sobre 10
Follamigas és un monòleg d’humor a Barcelona a dues mans: Toni Moog i Albert Boira. L’escenari, el típic escenari preparat per a un monòleg: un fons neutre, una bona il·luminació enfocada a l’actor, pocs elements d’atrezzo, un micròfon estil vintage. Res més.
A Espectáculos Barcelona pots llegir més crítiques teatrals o, també, pots veure altres crítiques dels monòlegs de Barcelona com la que vam fer sobre l’espectacle de Ramon LSD.
En Toni Moog va tenir una primera part brillant. Els primers vint minuts de l’espectacle van ser mordaços, càustics, intel·ligents, picants… Era un monòleg ple d’ironia, sarcasme, bon humor, on en Toni Moog se’n reia de tot i de tothom, amb un ritme trepidant, interactuant amb el públic i improvisant en alguns moments. Després apareix l’Albert Boira i, tot i que el seu monòleg és molt divertit, ja divaga més i comencen a aflorar molts tòpics.
Apareix de nou en Toni Moog, davant d’un públic entregat, i el ritme no acaba d’engegar… com si en la pausa que ha fet hagués perdut allò que els anglesos en diuen «punch». La mossegada. El final, a duo, amb un monòleg improvistat, va estar bé. Però ja no es va tornar al nivell del començament.
La majoria del públic, des de bon començament, ja era un públic incondicional que li reia totes les gràcies al Toni Moog, li ho reia tot. Això, que és una bona lloança per a un actor, pot portar a baixar el nivell, amb la seguretat de què el públic s’ho empassarà tot.
Albert Boira en Follamigas
La posada en escena és correcta. Els humoristes al mig de l’escenari, ben il·luminats. Només caldria que, de tant en tant, aixequessin la mirada. Tant en Toni Moog com l’Albert Boira fan els seus monòlegs encarats a les dues primeres files de la platea, com si la resta del teatre estigués buit. Hi havia estones en què ni se’ls veia la cara, perquè la tenien enfocada cap a la gent de primera fila. I això tampoc no ajuda massa a entrar en el monòleg.
Així que, Follamigas és un monòleg de Barcelona amb un bon començament per a un final fluix.
