[usr 3,5 img=»03.png»]
La Sala On Barcelona ens porta el monòleg FOUR ROOMS, interpretat per Raquel Moreno i dramatúrgia d’Èlia Tabuenca. Un text que ens fa un recull de totes les històries i les histèries que hem viscut durant els mesos de confinament a través de les veus de quatre amigues molt diferents que es connecten per videoconferència.
Four Rooms, un monòleg sobre l’experiència del confinament
Sara, Lola, Mireia i Teresa són quatre dones en situacions molt diferents. Sara i Mireia viuen en parella, però la Sara viu amb la seva parella estable i la Mireia ha decidit passar el confinament amb la seva nova parella, a veure què passa…. Lola viu angoixada per tot i Teresa ha descobert que el balcó no és només una sortida del seu pis a l’exterior, sinó que també és una sortida que té al món sencer.
“Ara sóc experta en nude-ioga.”
Les quatre amigues passen per les fases de consternació, superació i esperança de manera ben diferent però acaben totes en el mateix lloc. El que viuen, ho hem viscut tots. Quan parlen, ens sentim a nosaltres mateixos. Quan pensen en veu alta, sembla que ens llegeixin la ment.
“Que no sé qué es lo que me pasa, pero me pasa algo….”
Quatre personatges interpretats per la mateixa actriu
A l’escenari, quatre taules amb quatre ordinadors. La Raquel Moreno interpreta les quatre dones i la narradora (una narradora una mica supèrflua). Intenta que cada dona tingui una manera de parlar diferent perquè les puguem identificar… a més de situar cada personatge en una taula i de vestir-lo amb algun element de vestuari.
Això hauria de ser suficient… però la interpretació de Raquel Moreno és una mica irregular: a vegades ha d’exagerar les formes de parlar de cada dona perquè la diferència sigui molt evident. Entenem que vam anar a l’estrena de l’espectacle, així que segur que va millorant amb el pas dels dies.
El canvi de personatge a personatge amb una caiguda de cap, com si la dona que està interpretant en aquell moment, quedés adormida de cop. Una interrupció que distreu. Una fluctuació entre personatges sense moviments de pausa, hauria donat més vida al muntatge.
Four Rooms és un monòleg divertit. A més, és com un mirall que ens posen al davant perquè ens veiem en aquests mesos de confinament. No es deixa res: aplaudiments al balcó, neteja exagerada, passotisme, desesperació, histerisme, relax… tots hem passat per alguna de les coses que ens expliquen. I ens riem de les quatre dones, però també ens riem de nosaltres mateixos. I és molt saludable.
“Durant 10 minuts em sento acompanyada. Per què no deixar-me somiar una mica?”
Four Rooms, a la Sala On Barcelona, ens farà riure… perquè tots plegats som molt còmics.
