Crítica: Germanes o el sentit de pertinença – Al Tantarantana

Crítica: Germanes o el sentit de pertinença – Al Tantarantana
5 (100%) 2 votes

Valoració: 7 sobre 10

Fins al 8 de març podeu veure al Tantarantana Germanes, dirigida per Roberto Romei i escrita pel canadenc d’origen libanés Wajdi Mouawad, que és també l’autor d’Incendis que potser heu vist.

En l’obra, Geneviève és una experta en conflictes internacionals que es veu obligada a passar la nit en un hotel després de donar un seminari sobre mediació. Mentre espera que la tempesta de neu acabi, alguna cosa esclata dins seu i destrossa l’habitació 2121. Al dia següent, la companyia d’assegurances hi envia la Layla, una pèrit amb qui Geneviève connecta de seguida malgrat les diferències culturals, socials i de manera de ser i fer.

Tant una com l’altra viuen un moment personal complicat amb uns pares que les ofeguen i no les deixen trencar lligams. Geneviève (Mònica López) discuteix amb la mare perquè no pot anar a l’enterrament d’un familiar. La Layla (Lluïsa Castell) manté també una difícil relació amb el seu pare que es nega a menjar el que ella li prepara.

Les dues protagonistes de Germanes tenen en comú més del que sembla

Dues dones de cinquanta anys que es troben per casualitat però que tenen en comú més del que sembla i això les agermana. Afronten soles els conflictes personals i familiars i se senten fora de lloc perquè estan en un país que no és el seu. Els costa expressar en paraules el que senten malgrat «el poder del llenguatge».

Resulta fàcil identificar-se amb alguna de les qüestions que planteja Germanes com la insistència de Geneviève en ser atesa en francès i no en anglès (a casa nostra sovint passa el mateix amb el castellà i el català). Les expressions en altres idiomes com el francès, l’anglès i l’àrab són tan freqüents que ens sembla estar dins d’una torre de Babel.

Ens sorprèn que una persona, la Geneviève, que es dedica a la mediació no sigui capaç de resoldre els seus propis conflictes. Tot allò que ensenya i practica no li serveix de res? Com diu l’expressió popular “En casa del herrero, cuchillo de palo»

A més de la Geneviève i la Layla hi ha un tercer personatge a escena: la tecnologia. Els aparells electrònics omplen l’habitació  de l’hotel presidida pel llit de matrimoni. Els llums s’obren i s’apaguen només si ho demanes en anglès com la nevera parlant, la pantalla on es projecten imatges de l’exterior, les lletres sobreimpreses que ens expliquen el que passa, etc..

Ens adonem que la tecnologia ens fa la vida més fàcil però també que és una gran font d’incomunicació. La Geneviève està sola durant gairebé una hora només en companyia d’aquests enginys i ens fa sentir la seva soledat vital.

Un text ple de força de Mouawad però que no acaba d’arribar

Germanes té tots els ingredients per agradar però no m’ha arribat a emocionar com seria d’esperar d’un dels textos més intimistes de Mouawad, inspirat per Annick Bergeron i Nayla Mouawad. Ens parla de la vida, de les pèrdues, del dolor, de la manca de comunicació, de la soledat, de la guerra i l’exili, d’identitat i desarrelament, de la família…

Com diu Mònica López en l’entrevista que li va fer l’equip del TresC “el millor d’aquesta obra és que planteja moltes preguntes i dona poques respostes”.  A nosaltres ens toca buscar-les.

He trobat a faltar més interacció entre Mònica López i Lluïsa Castell, molt convincents en el seu paper, que només coincideixen a escena en la segona meitat de l’obra. Fins i tot, durant una estona estan juntes a escena però no es veuen.

Encara que en la versió que va dirigir el propi Mouawad el 2015 al Lliure només ho havia una actriu, ara tenim la sensació que la trobada entre Geneviève i Layla tarda massa a arribar i se’ns fa lenta l’espera.

Dades tècniques de GERMANES, Teatre Tantarantana

  • Autor: Wajdi Mouawad
  • Text inspirat per Annick Bergeron i Nayla Mouawad
  • Direcció: Roberto Romei
  • Interpretació: Mònica López i Lluïsa Castell
  • Producció: Tantarantana i Arsènic Creacions

Lluïsa Guàrdia

Filòloga i periodista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *