Crítica: Happy Love o Love Story? – Comedias en Barcelona

Per Nicolàs Larruy

Nota: 7 sobre 10

Happy Love o Love Story? és una comèdia de Barcelona que passa del rosa al negre amb molta naturalitat. Un text àgil i intrigant que manté l’atenció tota l’estona, amb un final sincopat i sorprenent. Una obra amb dos actors en escena i 38 figurants que, sense ser-hi presents, juguen un paper molt important en l’obra. No apareixen en persona, però apareixen a les diapositives que ens va passant la Pilar (Gemma Amorós), la nostra amfitriona, per explicar-nos la seva història.

Happy Love o Love Story? es remunta a l’època de l’adolescència, als tests de “compatibilitat amb la parella” de les revistes, a les amistats d’aleshores i que ens porta al moment actual amb les amistats que encara ens queden, les que s’hi afegeixen, els amors i desamor, les complicacions que ens busquem a la vida i les que ens vénen donades de propina…

happy love barcelona

La interpretació és bona, tot i que no és brillant. Hi ha moments en què el text decau i, malgrat que la Pilar ens volia fer veure que estava o bé molt enfadada o bé molt contenta, no arribava a transmetre-ho. També caldria aprofitar més els moments amb què el personatge pregunta directament al públic. Les preguntes són tan tancades que no donen peu a la improvisació. I en una obra on el públic és el convidat, una mica d’improvisació hauria afavorit l’obra, i potser hauria donat peu a més expressivitat.

L’escenografia massa carregada. L’espai és reduït i hi havia massa mobles pel mig. Potser movent la taula i les cadires més cap al fons, i eliminant un sofà, l’escena hauria quedat alleugerida. Tot i això, la Gemma Amorós s’hi mou amb molta desimboltura, ocupant tot l’espai. És casa seva i, tal com es mou entre tots els mobles, i també per damunt, queda ben palès.

happy love barcelona

L’ús de l’espai no es limita a l’escenari i, cap al final de l’obra, s’aprofita també la sortida d’emergència i l’espai de sortida del teatre, com si fós part del decorat. Gran idea.

Per passar una bona estona, riure de la pobra Pilar i de nosaltres mateixos (una miqueta), per recordar les nostres inseguretats d’adolescència i fer veure que ho tenim tot superat

Espectáculos

Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y fundadora de espectáculosBCN y la productora teatral Laberinto Producciones

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *