[usr 3,5 img=»03.png»]
Us agraden les comèdies d’embolics amb molta gent i molts arguments que es creuen i descreuen? Aneu al Teatre Aquitània. Allà hi veureu Hotel Saphir, la història d’un hotel que un dia va ser un referent en el món del luxe i que ara, després de la pandèmia, vol recuperar la seva brillantor.
Hotel Saphir, una comèdia d’embolics arriba a l’Aquitània Teatre
Però, per recuperar la seva brillantor, l’Hotel Saphir ha de superar uns quants obstacles: una propietària que viu en el passat, un botones-cambrer-noi per a tot que no acaba de trobar el seu lloc, una recepcionista que necessita una empenta per fer les coses, un inspector de sanitat que pot tancar l’hotel, una parella de lladres de poca volada que han decidit robar l’hotel, i una parella de ball que no s’entén ni ballant perquè un és tango i l’altra és salsa.
Quatre actors fan els vuit papers. Amb uns canvis rapídissims de vestuari els personatges apareixen i desapareixen per fer que les diferents trames avancin: Emilio, el botones, vol declarar-se a Glòria, la recepcionista. Renée, la propietària, vol reobrir el seu hotel i recuperar el glamour mentre sedueix l’Albert, l’inspector de Sanitat, que intenta aprendre a ser un seductor, ajudat per en Rodrigo, el tanguista, un ballarí de tango tàntric que té una història d’amor i desamor amb Sasha, la ballarina de salsa. Pel mig, intentant no fer soroll, en Cisco i la Luisa, dos lladregots que volen endur-se el tresor de l’Hotel Saphir. I en Gerard Depardieu… que no hi surt, però gairebé…
La història és una comèdia d’embolics a l’estil més clàssic, on es comença amb una trama per anar afegint més trames i embolicar-ho tot. Una comèdia molt àgil en tots els aspectes.
Aneu a l’Hotel Saphir, al Teatre Aquitània, passareu una bona estona i sortireu del teatre amb un somriure a la cara.
- El millor de l’obra: la recuperació de les comèdies d’embolics. Un gènere que sembla fàcil i no ho és. Ens fa riure només pel gust de fer-nos riure.
- El pitjor de l’obra: la interpretació, que no acaba de ser prou fresca i a estones es veu una mica forçada.
