Crítica: Houdini

Nota: 6.5 sobre 10

Houdini va estar a la Sala Fènix i va oferir un espectacle diferent als qui van triar aquest petit teatre.

Houdini ens explica la història d’aquest gran mag, des de la seva infantesa fins a la seva mort. Només amb mim, pantomima i màscares i algun cartellet indicatiu. Una veu en off ens va posant al dia d’alguns detalls que es farien llargs d’explicar només amb gestos.

L’espectacle és força àgil. Tot i que el començament és una mica lent, el ritme de les escenes i de la història va agafant embranzida… i només al final torna a alentir un altre cop.

Felipe Cabezas fa un gran treball. Només amb l’ajuda de màscares, d’algun complement de la roba, i de poca cosa més, tot sol s’empesca la manera de desdoblar-se en escena i ser dos personatges alhora.. l’escena de la seducció amb les mans és de gran imaginació. Felipe Cabezas ho fa de manera que tot sembli molt fàcil.

L’ambientació musical i algun atrezzo serveixen per reforçar algunes escenes. L’escenari, petit, està molt ben dissenyat i permet la història que ens expliquen sigui sempre molt clara. Les màscares són molt expressives.

Houdini, a la Sala Fènix, és un espectacle molt curiós al que no estem acostumats i que potser caldria tenir més oportunitats de veure.

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *