Crítica: Incendios

Nota: 7’5 sobre 10

Hi ha veritats tan dures que el silenci és l’única opció. “Para no decir la verdad, preferí callarme”.

Ocultar la veritat – callar – és el que va fer durant tota la seva vida la Nawai, figura central d’Incendios. Dirigida per Mario Gas i basada en el text de l’escriptor libanès Wadji Mouawad, les obres del qual s’han traduït a nombrosos idiomes i s’han interpretat arreu del món.

El 2012 ja vam tenir ocasió de veure al Romea una adaptació al català d’aquesta obra, interpretada per Julio Manrique i Clara Segura, sota la direcció d’Oriol Broggi. La versió en castellà que ens ofereix ara el Teatre Goya es va estrenar l’any passat a Madrid, al Teatro de la Abadía.

Una dona acaba de morir. Es deia Nawai Marvan. I avui, és la lectura del testament. Ella obre la porta als seus silencis i als seus secrets, als misteris dolorosos d’una família. Ha deixat als seus bessons, Jeanne i Simon, un quadern vermell, una jaqueta de tela verda i dos sobres amb una petició plena de conseqüències, com dues caixes de Pandora, orígens de mals i meravelles, el contingut de les quals arrossegarà els bessons cap a un passat desconegut, cap a un continent llunyà, cap a un segon naixement”

La mort de la Nawai (Laia Marull) obliga els seus fills a fer un viatge al passat, al Líban en guerra on van néixer, en busca de respostes. Per què la seva mare no els va estimar mai? Què amagaven els seus silencis? Per què els ha deixat dues cartes: una per a un pare que creien mort i l´altra per a un germà que no sabien que existia?

La manca de respostes explica l’odi i rancúnia que els bessons Jeanne (Candela Serrat) i Sinom (Àlex Garcia) senten per la seva mare i la indiferència que mostren davant la seva mort i última voluntat: lliurar les cartes als seus destinataris. El descobriment, però, de la veritat provoca en ells una profunda transformació. Ara ho entenen tot. “Porqué nunca nos dijiste nada? Te hubieramos amado tanto ! (Jeanne) “Me obligué a no amar a esos niños. A criarlos en el silencio” (Nowai). Com de dolorosa ha de ser una veritat perquè t’impedeixi estimar els teus fills? Quan veieu “Incendios” ho entendreu.

En el camí de la veritat, Jeanne descobreix el sofriment de la seva mare, l’enfrontament amb la família i els encertats consells de l’àvia, interpretada per una esplèndida Núria Espert que conserva la força expressiva que ha caracteritzat la seva dilatada trajectòria professional: “Aprende, es tu única oportunidad de no parecerte a nosotros. Vete del pueblo, aprende a pensar” Que la cultura ens fa lliures sempre és cert però sobretot en països com el Líban on les dones són maltractades amb impunitat.

Els incendis no són només símbols d’una guerra sinó que representen també allò que ens crema per dins, els incendis interiors – el de la Nowai, el dels seus fills i el de cadascú de nosaltres – que només es poden apagar mirant-los de front, sense por.

Incendios” és una obra dura, demolidora, fosca (com l’escenari), amb evidents pinzellades de tragèdia grega, que ens mostra tot l’horror de la guerra del Líban – que podia ser la de qualsevol altre país – i com el passat condiciona el present fins i tot sense ser-ne conscients. Ens parla de silencis, mentides i perdó. Alhora, però, és també plena de l’amor de Nowai pels seus fills a qui intenta protegir “como una loba” de la maldat del món, de la veritat, encara que ells no ho entenen fins després de la seva mort.

Un esplèndid text, sòlid i contundent, amb una força innegable i una vigència malauradament atemporal. Unes bones interpretacions, d’entre les quals destaquen els monòlegs d’una brillant Núria Espert; una potent i alhora tendre Laia Marull en el paper de la Nowai (jove i adulta); una convincent Candela Serrat que interpreta la bessona Jeanne, un mesurat Ramon Barea que actua com a fil conductor, gairebé com un mestre de cerimònies i el grat descobriment de Lucia Barrado que no havia vist actuar encara,.. però que no va aconseguir emocionar-me com s’espera d’un text com aquest. Potser les meves expectatives em van jugar una mala passada.

Dades tècniques de INCENDIOS, al Teatre Goya

Autor: Wajdi Mouawad
Director: Mario Gas

Intèrprets:
Núria Espert
Laia Marull
Ramon Barea
Candela Serrat
Álex García
Alberto Iglesias
Lucía Barrado
Germán Torres

Producció: YSARCA – Pilar de Yzaguirre
Coproducció: Teatro de la Abadía


Lluïsa Guàrdia

Filòloga i periodista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *