Crítica: Judith con cabeza de Holofernes – Teatro gestual en BCN

Crítica de Laia Ruiz

Nota: 6 sobre 10

El títol d’aquesta representació teatral, que vam anar a veure divendres al vespre a la Sala Fènix, al Raval, fa referència a un episodi bíblic; el general asiri Holofernes va assetjar la ciutat de Betulia, però Judith, una bonica vídua jueva, es va aprofitar dels seus encants i del vi per endormiscar-lo i després el va decapitar. Així, Judith, va salvar la seva ciutat i els jueus van vèncer l’enemic.

Després d’aquest breu incís, vull continuar dient que, aquesta peça, em va semblar més un experiment visual que no pas una obra de teatre. Com a tal, doncs, donaria un bon resultat; estèticament molt cuidat, un vestuari molt adequat i molt bonic, una posada en escena, entre macabra i romántica, molt intimista i realment bella; la música, la caracterització, els accessoris, el conjunt de moviments, la veu.

judith con cabeza fenix

Deixant a banda l’estètica, em va fallar el contingut i no vaig entendre-ho gaire, potser massa conceptual, potser es dirigia a un segment de públic massa concret i reduït. Personalment, se’m va fer pesat. Però per gustos, colors; segur que n’hi va haver que van sortir força satisfets amb aquesta experiència tan sensorial. Sí que és veritat que la peça va in crescendo, que poc a poc sembla que va captant el teu interés una mica més, però no arriba a enganxar a l’espectador perquè aquest no segueix el fil, va massa perdut i l’obra, que dura només 55 minuts, es fa un pèl llarga.

Michela Aiello fa una bona actuació, ella en sí em va agradar, però no té un bon guió a seguir.

Resdacción de EspectáculosBCN

Somos una web de referencia cultural en Barcelona. Desde hace 10 años que nos juntamos un grupo de barcelonesas con ganas de compartir nuestra pasión por el teatro, por la música, por la literatura y por los planes más importantes de nuestra ciudad.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *