Nota: 9 sobre 10
El TNC ens sorprèn amb una obra de teatre força original, escrita per Sergio Blanco i dirigida per Sergi Belbel: Kassandra. Amb una única protagonista que defineix la proposta escènica, Elisabet Casanovas, a qui fa temps vam conèixer com la ingènua Tania de la popular sèrie de TV “Merlí”. Com han canviat les coses !
Ara la veiem convertida en una immigrant que es dedica a la prostitució, parla un idioma que no entenem i porta una roba a mig camí entre Pretty Woman i Barbarella. Llarga cabellera pèl roja, excés de maquillatge, minifaldilla i unes espectaculars botes vermells de taló.
Kassandra se situa al Club Odisey on unes taules rodones i una barra de bar ocupen l’espai escènic. El local serveix com a marc perquè la protagonista narri la seva història, lligada al tràgic destí dels personatges del llibre d’Homer, l’Odisea.
Kassandra és una migrant transgènere que es dedica a la prostitució
Kassandra ens explica la complicada relació amb el seu pare o el seu germà Hector, com Agamenón la va vendre com a esclava i també ens parla d’Ulises, París, Helena, Ajax, Priamo i per descomptat de la guerra de Troia. Amor, sexe, guerra i la mort de la seva família. I un fet que no esperàvem: Kassandra és una dona que ha nascut en un cos d’home i és rebutjada sobretot pel seu pare. La lluita no només està a l’exterior sinó també a l’interior.
Es crea un paral·lelisme entre les dues Kassandras: la literària i la real, convertida en una migrant que es dedica a la prostitució perquè necessita “money, money” per viure, ens diu. La seva trista història és la de molts nou-vinguts que no poden fugir del seu destí perquè no tenen diners.
La interacció constant amb el públic trenca la quarta paret
La interpretació d’Elisabet Casanovas mereix un fort aplaudiment. Sense esforç (aparent) omple la sala per on es mou sense parar mentre interpela el públic fent desaparèixer la quarta paret. Perquè ella – segons ens explica -necessita fer amics. “I love my friends”
Elisabet Casanovas ens endinsa en la història d’aquesta heroïna grega, un personatge que en algun moment resulta poc versemblant i exagerat però d’això es tracta, no? Gestos grandiloqüents, canvis constants de registre, actitud sexualment provocativa i una mica “hortera”, molt sentit de l’humor i un anglès macarrònic que ens fa pensar que el nostre és millor del que pensàvem.
Ha de ser difícil memoritzar un text tan llarg, dit gairebé sense respirar en aquesta mena d’spain-english. Tot i que Kassandra compta amb la col·laboració del públic per fer-se entendre, si no teniu un nivell mig d’anglès potser us perdeu.
Elisabet Casanovas demostra la seva qualitat interpretativa i versatilitat
En aquest monòleg de poc més d’hora i mitja, Elisabet Casanovas desplega tots els seus recursos interpretatius per convertir-se en Kassandra, sobre qui pesa una maledicció. Ningú creurà mai cap de les seves prediccions. Per això, està condemnada a viure en soledat, aïllada de tothom. La seva família considera que està boja però “I’m not crazy” repeteix una i una altra vegada.
Si Elisabet Casanovas ja apuntava maneres fent de Tània a la TV o a Paradise, a Kassandra demostra la seva qualitat interpretativa i versatilitat. Ella és l’espectacle. Amb una actitud sexualment provocadora però alhora també una necessitat d’afecte que l’aboca a fer “friends” (el públic) per explicar-los el seu trist relat. Amb una visió optimista del món que l’empeny a dir: “A day, I will be a woman”.
Tan de bo finalment es trenqui la maledicció que pesa sobre Kassandra i fem cas de les seves prediccions que ens parlen de guerra i mort, inmigració, transgènere … Potser el món aniria millor.
Fitxa artística de KASSANDRA, Sala Tallers del TNC
- Autor: Sergio Blanco
- Director: Sergi Bellbel
- Intèrpret: Elisabet Casanovas
