Crítica: La caiguda d’Amlet – Teatre Lliure

Cartellera teatre Barcelona

5 out of 5 stars (5 / 5)

Jordi Oriol va escriure una trilogia partint de textos de Shakespeare. Una trilogia que és un cant d’amor a la llengua, al teatre, a les Muses!

La caiguda d’Amlet, dirigida per Xavier Albertí i interpretada per Jordi Oriol, ens porta a un moment vital d’una persona (Hamlet? Amlet?) en què s’adona de existeix i és. És. Però… per a què és? Quina finalitat té el seu ser? On el porta? Amunt… o avall? Aquí … o allà?

La caiguda d’Amlet escrita i interpretada per Jordi Oriol arriba ara al Teatre Lliure

Jordi Oriol juga amb les paraules, retorça la llengua, la capgira i la torna a capgirar… i la llengua es converteix en una eina de comunicació que va més enllà del que hem vist. Jordi Oriol és com un artesà que fa filigranes amb el seu art… i ell les fa amb la llengua.

La direcció de Xavier Albertí dona molta llum al text. Jordi Oriol a estones, sembla gairebé de fusta, amb una expressió volgudament inexpressiva que només trenca un moment per mostrar-nos un somriure que no sembla ni real, que sembla pintat.

Però la manca d’expressivitat del rostre es veu compensada per un moviment corporal ple de vida, de gestos, d’expressió…  i una veu plena de música i matisos.

La combinació del text de Jordi Oriol, més la seva interpretació, més la direcció de Xavier Albertí, han creat un espectacle que una meravella visual i auditiva.

LA CAIGUDA D’AMLET, al Lliure, s’ha de veure. I si es pot, s’ha de veure, amb els altres dos espectacles que formen la trilogia. Perquè si amb un sol espectacle ja xaleu, amb els tres, us semblarà que renaixeu.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *