Nota: 9 sobre 10
Des de fa alguns mesos, La Villarroel acull el cementiri on descansen els ossos dels difunts de Connemara, un poble de l’oest d’Irlanda. Gespa, creus, tombes, làpides, foscor i una amenaçadora boirina ens reben i conviden a veure La calavera de Connemara. Passeu, passeu, comença la funció.
El títol de l’obra de Martin McDonagh no fa pensar que sigui una obra divertida, més aviat al contrari. Què pot tenir de còmic una calavera? Ens recorda les excursions nocturnes al cementiri del poble. O potser, la imatge de l’obscur Hamlet amb el seu “To be or not to be’. No tenia gaire clar què m’esperava però la vida dóna sorpreses i el teatre, també.
«La calavera de Connemara» és una obra macabre que us farà petar de riure
L’obra se situa a Connemara, on viu – o malviu – en Nick Dowd (Pol López) que cada nit es troba per petar la xerrada amb la Maryjohnny (Marta Millà), una veīna addicta al bingo, a beure de franc i estafar els turistes.
L’avorrida vida de Nick revifa cada tardor: és el moment de desenterrar els ossos d’aquells que ja fa set anys que dormen el son etern al cementiri. Cal deixar lloc a altres difunts. En Nick se sent orgullós d’aquest encàrrec tan peculiar: “És una ocupació macabra, però algú l’ha de fer, per al bé del bon funcionament local” ens diu el director de l’obra, Iván Morales, en el programa.
Què diferencia aquest any dels anteriors? La resposta és fàcil de dir i difícil de processar. Li toca desenterrar el cos de la seva esposa morta en un accident, l’Oona, a qui encara enyora. Hi ha qui diu que ell la va matar però només són xafarderies dels veïns. Sort que l’imitador de Colombo, el policia Thomas (Xavi Saez), observa i investiga sense descans. Per arrodonir-ho, enguany en Nick ha de treballar amb un dels joves més tronats del poble: en Martin (Ferran Vilajosana).
Pol López està esplèndid en el paper de Nick. Sempre recordaré la seva memorable interpretació a “El curiós incident del gos a mitjanit’ o fa poc a “Sopa de pollastre en ordi”. Apatia, solitud, mediocritat, un punt de tristor, moviments lents i molt alcohol barat en les venes descriuen el personatge que interpreta a La calavera de Connemara.
Excel·lents interpretacions de Pol López i Ferran Vilajosana
La manca d’energia del desenterrador contrasta amb la del seu company de feina: Ferran Vilajosana, un jove que – si em permeteu l’expressió – va com una moto. Té molta energia però és força “curtet”. La seva interpretació és tan física i gestual que en algun moment ens recorda un pallasso de circ.
És de destacar la divertida escena en què en Nick i Martin destrueixen els ossos, mentre sona una coneguda cançó de Sinead O’Connor. Ho sento però si voleu saber què en fan, haureu de veure l’obra.
Encara que els dos protagonistes van a diferent velocitat, comparteixen vicis: el parlar gangós d’aquells que beuen massa poteen (la beguda local), un peculiar humor negre (negríssim) i l’afició als insults i renecs. Perquè, no ens enganyem, La calavera de Comenara no és precisament un model de correcció verbal, tot i l’excel·lent traducció i adaptació al català de Pau Gener. El fet, però, és que el text farcit de paraules malsonants encaixa bé amb uns personatges de poques llums. Què hi farem ! Llicència de l’autor.
Una escenografia tan real que creureu que sou dins del cementiri de Connemara
L’encertada escenografia de Marc Salicrú contribueix al bon resultat de La calavera de Connemara. És tan real que ens fa creure que som dins del cementiri. A més, els efectes sonors li donen una aura de misteri així com els canvis de llum o la boirina que sovint omple el pati de butaques.
Costa d’encaixar-la en un gènere perquè La calavera de Connemara és una curiosa barreja d’història macabre i comèdia surrealista, amb un cert rerefons religiós propi de les zones rurals irlandeses. Una obra fúnebre i fosca però que ens fa petar de riure.
No és estrany que porti mesos a La Villarroel i continuï omplint les funcions. Llàstima de no haver-la vist abans. No badeu !
Dades tècniques de LA CALAVERA DE CONNEMARA (forma part de la trilogia Leenane)
- Autor: Martin McDonagh
- Direcció: Iván Morales
- Traducció i adaptació: Pau Gener sobre idea d’Iván Morales
- Repartiment: Nick Dowd (Pol López), Maryjohnny Rafferty (Marta Millà), Martin Hanlon (Ferran Vilajosana) i Thomas Hanlon (Xavi Sáez)
- Escenografia: Marc Salicrú
- Una producció de La Villarroel
