Crítica: La Lloll fa terrabastall

La Lloll va muntar un bon terrabastall a Passanant i Belltall, per la Festa Major. A la Plaça Major de Passanant s’hi va muntar un petit escenari, al davant, cadires més o menys arrenglerades on ja no hi cabia ni una agulla. El públic s’esperava a les vuit, menjant coca i xocolata (que oferia la Comissió de la Festa Major, i estava boníssima).

De sobte, una música ens anuncia que ve la Lloll… però no… era la Iaia (una iaia que se s’hi semblava molt, a la Lloll). Una Iaia que va fer riure amb ganes a tot el públic. Una Iaia marxosa, plena de vitalitat i de bon humor, que va explicar anècdotes, acudits, va cantar i va ballar… mentre, com ens va dir, esperàvem la Lloll, que és una mica tardanera.

La Iaia va marxar i va aparèixer en Celdoni Fonoll, que ens va explicar que la Lloll encara no estava preparada. Amb l’acompanyament musical d’Isaac Fonoll, ens va recitar uns quants poemes (alguns propis), que van arrencar grans aplaudiments.

Després d’en Celdoni Fonoll, va sortir l’hostessa més coneguda de Catalunya: la Vanessa. Que, com sempre, va tenir un diàleg hilarant amb la Veu. Després d’una estona d’estira i arronsa, la Vanessa es va assabentar d’on era i què hi feia allà… i va marxar.

I, finalment, va arribar la Lloll, carregada d’energia, de música, de ball, de molt bon humor i simpatia. Una Lloll que es va posar tot el públic a la butxaca, que es va fer propera a la gent… una Lloll que va demostrar que és una gran dona de l’espectacle i que ella sola omple tot un escenari.

La Lloll fa Terrabastall és un espectacle per a tots els públics, però no és ni carrincló ni infantil. És un espectacle ben fet, que permet gaudir de diferents personatges interpretats per ella, que manté un ritme vibrant. Un espectacle familiar, fet en família (a Passanant vàrem poder gaudir del cor de tres nebots cantant La flor del Panical)… un espectacle fantàstic per festes majors i actes on el públic és de totes les edats, perquè tothom riurà, tothom s’ho passarà bé. I això no és una tasca fàcil. Lloll (i companyia)… chapeau!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *