Valoració: 9,5 sobre 10
Prosa, música i disbauxa: la Companyia de teatre Els Pirates representen una versió lliure, de «El Burgès gentil home» de Molière, amb el títol de «La mascarada», al Teatre Akademia. Una adaptació de l’obra del francès que fa una crítica de la hipocresia i les aparences.
Fa més de tres-cents anys que es va estrenar «El burgès gentil home» però els seus sarcasmes, befes i denúncies segueixen sent actuals.
La mascarada al Akadèmia: una versió lliure d’El Burgès gentil home
Tot i que «El burgès gentil home» s’ha representat poc en català, l’argument és prou conegut: Jourdain té tants diners com ignorància, i anhela formar part de la societat intel·lectual, moderna i influent; vol aprendre en dos dies tot allò que li sembla indispensable: esgrima, ball, música i filosofia; tot volent aparentar intel·ligència i distinció,
Però la societat que ell anhela es beneficiarà de la seva riquesa tot burlant-se dels seus costums i modals. A més la seva filla està enamorada d’un jove que Jourdain no vol com a gendre perquè no té cap títol nobiliari. La seva dona i la criada se n’adonen i pateixen totes les situacions.
Una comèdia d’embolics i enganys que la companyia Els Pirates n’ha fet una versió lliure, on tots els membres de l’equip han col·laborat, en la seva creació.
Una adaptació més moderna del clàssic de Molière
«La mascarada» és una adaptació respectuosa de l’obra de Molière adaptada als nostres temps, s’han canviat l’ordre de les escenes i han explorat llenguatges diferents.
Ens parlen de les xarxes socials, de la moda, de les noves tendències del menjar saludable; s’hi han afegit objectes de rabiosa actualitat que no desvetllarem per no trencar la sorpresa; però sempre amb la farsa, les corredisses i la disbauxa de l’obra original, conservant l’essència de l’obra, tot retratant una societat amb afany de riquesa, posició i ànsia de ser més modern que ningú.
Un bon treball interpretatiu
Una obra plena de jocs de paraules, ironia i disbauxa, que la companyia «Els Pirates» la farcida de personatges i caretes d’ells mateixos. Molt bones interpretacions de les quatre actrius i dos actors que representen una gran munió de personatges caricaturescos i ridiculitzats que requereixen una gran rapidesa física, tant en canviar-se d’indumentària com de registre interpretatiu.
Humor, interacció amb el públic, cant, música en directe que interpreten els mateixos actors. Algunes interpretacions musicals són les originals de la mateixa obra, d’altres són de creació pròpia; tres violins i la incorporació d’un instrument antic: el clavecí, que dóna relleu a les danses i moviments inspirats en els balls d’èpoques passades.
Uns moviments dinàmics i divertits que a part de les actrius i actors també ballen, d’alguna manera, els aplics movibles que integren l’escenografia; i un vestuari imaginatiu que facilita els canvis rapidíssims de cada personatge.
Una mascarada alegre, amena, fresca i original; tot conservant la part antiga però donant la volta a un gènere que sempre és divertit i a la vegada força crític.
«La mascarada»: la careta que es posen algunes persones per aparentar el que no són, La disfressa per no descobrir realment com un és, l’element per dissimular el que un no vol ensenyar. Aquesta «mascarada» que els actors interpreten, desvetlla el gran talent i professionalitat que tenen cada un d’ells; i amb mascara, o no, fan gaudir al públic amb aquest nou espectacle.
Una proposta ideal per veure en aquestes festes nadalenques i també a tota època de l’any.
