Crítica: La nit d’Helver

Crítica de Nicolás Larruy

Nota: 10 sobre 10

Arriba una obra de teatre a Barcelona que es pot veure a la Sala Atrium: La nit d’Helver

Una dona para la taula per sopar, per a dues persones, i va mirant la porta d’entrada de tant en tant. Se la nota una mica nerviosa… però es tranquil·litza quan Helver entra per la porta. Helver, un nen petit en un cos d’un jove. Un noi innocent, càndid que porta amb ell la tranquil·litat a la dona, la Karla, però que també porta enganxat a les botes l’horror d’un món que hi ha fora del pis, un món on el feixisme està creixent i engolint tot el que es troba.

Per l’Helver, tot és un joc. Les desfilades, fer voleiar banderes, els campaments promesos… és un joc que no entén però que el fa sentir-se part d’un grup. El fa sentir-se important. Sap que ell no és com els altres nois de la seva edat i estar acceptat per aquest grup, li dóna confiança. Ell és del grup dels bons. Els altres són “carronya”. La Karla intenta que aquest món, que divideix la gent en bons i “carronya” es quedi fora.

A partit del sopar, viurem la nit amb ells dos. A través de les explicacions de l’Helver i de les vivències de la Karla, coneixerem la por, el patiment, l’angoixa. Però també coneixerem el que és la generositat, l’entrega, el fer les coses sense demanar res a canvi. Dos móns oposats: el de fora de casa, el de casa.

A aquest espectacle de Barcelona veiem una cuina dels anys 40. El vestuari i caracterització dels anys 40 ens situen en un moment molt determinat de la història. Estan parlant del nazisme però podrien estar parlant de molts altres totalitarismes, i seria exactament el mateix. L’ambientació és excel·lent. La il·luminació, crua en les escenes quotidianes, i tènue en les escenes més íntimes, ens fa seguir la història i entrar-hi de ple. La música, molt ben triada, en alguns moments sembla un personatge més.

Alba Florejachs ens interpreta Karla. Un personatge ple de contradiccions, que ha patit molt i que, malgrat tot, té una capacitat enorme d’estimar. La veiem jugar amb l’Helver, seguir-li la beta, enfadar-s’hi, fer-hi les paus… la veiem estimant-lo moltíssim. Pacient, amorosa, tendra. Veiem una dona que és fràgil i és forta. Una dona capaç de sacrificar-ho tot. Alba Florejachs broda un personatge complex que ens fa emocionar. Una interpretació admirable.

Sergi Torrecilla és Helver. Dir que és una interpretació excel•lent és quedar-se curt. La seva expressió corporal, la seva contenció, la veu, l’actitud… veiem el nen dins del cos d’home. El nen petit que té por, el nen petit que juga, que està content perquè algú li ha donat una bandera… el nen petit que no entén per què passen algunes coses. El nen petit que confia plenament en Klara. En Sergi Torrecilla no cau en cap moment en la caricatura, sinó que ens crea un Helver tendre, infantil, càndid. Real.

El text de La Nit d’Helver és molt bo. Un gran text que ens recorda que els totalitarismes no són tan lluny com podríem creure. Però, a més, les interpretacions d’Alba Florejachs i Sergi Torrecilla són EXCEL·LENTS.

Aquesta obra de teatre es va presentar al juny al Teatre Romea, per la comanyia Kamerni Teatar 55. No us deixeu enganyar per l’embolcall. La versió de la Sala Atrium, una sala més petita i potser sense tanta anomenada, és excepcional. Un muntatge EXTRAORDINARI en tots els sentits.