Crítica: La Petita Capmany, no deixem que l’oblit ens arrebati d’on venim

Nuestra opinión

Crítica: La Petita Capmany, no deixem que l'oblit ens arrebati d'on venim

Valoració: 10 de 10

Coincidint amb els 100 anys del naixement de la Maria Aurèlia Capmany (escriptora, activista cultural i pionera del feminisme) i els 150 del naixement del seu pare Aureli Capmany (rondallaire, folklorista i restaurador del patrimoni tradicional) la companyia Tanaka Teatre va rebre l’encàrrec de la Fundació La Roda de fer una obra de teatre per a públic familiar sobre aquesta encantadora petita-gran dona. Aquest es va estrenar al- i ara es pot veure al Teatre Romea.

D’aquí surt La Petita Capmany, una meravella d’espectacle que desprèn amor i delicadesa pels quatre costats.

La Petita Capmany, una acertada obra teatral per a tots els públics

Les protagonistes de La Petita Capmany són dues noies brillants, polifacètiques i treballadores que estan genials en la interpretació de tots els personatges que fan o manipulen; Elsa Lluch i Ariadna Matas.

La mirada d’adult ens farà veure l’acurat treball de documentació que van fer les actrius i el director Adrià Aubert, guiat per la Montserrat Garric, i completat per la família Capmany. Aquest va constar de documents, llibres, visites a l’Arxiu Històric de Barcelona, vídeos, etcètera, tot per escriure un espectacle fidel a la història i als valors del poble català, com així ha aconseguit Tanaka Teatre.

La mirada de les criatures serà cap a les titelles, els gegants, el bestiari, el cap gros, les màscares i els diferents personatges que apareixen al llarg de l’obra, molt completa, i alhora entretinguda i amena.

Una obra que rememora la figura de Maria Aurélia Capmany

De manera comuna ens passejaran per la història emocionant de la Maria Aurèlia Capmany quan era una nena i s’estaven forjant els seus valors, els seus desitjos i les seves ànsies de llibertat. Ens mostren la seva força, el feminisme que anava gestant dins seu, la seva estima per les tradicions, per les dites catalanes, per la història i les arrels d’on venim o a on pertanyem.

Gràcies a la direcció impecable de l’Adrià Aubert, a La Petita Capmany tot es va entrellaçant en la història a través dels diferents elements o personatges que es trobarà la protagonista en l’aventura de sortir de casa i conèixer món. Això sí, amb un repte que ha d’aconseguir realitzar amb èxit pel bé comú: que l’oblit no venci els records.

L’espectacle és un homenatge a la dona compromesa en la lluita per la igualtat de gènere,  l’educació en valors de l’escola republicana i la grandesa de la cultura popular del carrer.

A La petita Capmany es mostren també les danses populars, el bestiari de les festes catalanes, les cançons que fa anys que es canten de generació a generació i les rondalles populars. Tot plegat fa tenir al davant una repassada del nostre llegat històric donant-li valor i la visibilitat que es mereix.

Destaca la música per a l’espectacle de Lluís Cartes, el vestuari resolutiu de Rosa Crehuet i Lura Botey (per a les figures) i l’escenografia original i plena de matisos de Thomas Pellizzari.

Així mateix totes les titelles, capgrossos, gegants, bestiari, i màscares que apareixen a l’obra són d’una confecció excel·lent.

La Petita Capmany és una obra sobre el passat, el present i el futur. Tant necessària que hauria de ser reproduïda any rere any per a petits i grans.


Crítica: La Petita Capmany, no deixem que l'oblit ens arrebati d'on venim

Julia Faneca

oy una apasionada de las Artes Escénicas desde que nací, debido a que mi padre es actor. He tenido el privilegio de estar entre bambalinas y de público desde bien pequeña. Además, me han hecho descubrir la fuerza que tienen como herramienta para transformar la sociedad en un mundo mejor, su fuerza artística y creativa, y su grandeza para crear espíritu crítico y para educar en mayúsculas. Todo esto me hizo profesionalizarme en Arte Dramático, Comedia Musical y Danza.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *