El Teatre La Biblioteca acull de nou La Tempestat, una coproducció de La Perla 29 i El Grec 2025 que es va estrenar al juny en el marc del Festival. Un estret vincle uneix el director Oriol Broggi amb La Tempestat ja que va ser precisament aquesta obra que va veure el 1993, dirigida per Peter Brook, que el va convèncer de dedicar-se al teatre.
El Teatre La Biblioteca reposa La Tempestat de Shakespeare
La darrera obra de Shakespeare, traduïda per Jaume Coll, narra com una tempesta fa naufragar Alonso, rei de Nàpols, el seu fill Ferran i Antonio, que va usurpar el Ducat de Milà al seu germà. El potent temporal provocat per Pròsper, el legítim Duc de Milà, els ha portat fins la remota illa on viu exiliat des de fa anys amb la seva filla Miranda. El naufragi posa en marxa la venjança de Pròsper que no acaba com havia previst …
La màgia, element fonamental en l’obra
La màgia és molt present a La Tempestat.. Una matèria que Pròsper estudia amb afany i li permet invocar els éssers del més enllà. Com Ariel, l’esperit que reivindica la seva llibertat i actua com a còmplice de Pròsper.
Altres temes que apareixen en l’obra són el desig de venjança que impulsa les accions de Pròsper per recuperar el ducat, la llibertat que tots volem assolir i el perdó que finalment arriba gràcies a l’amor, capaç de retornar els protagonistes de La Tempestat al món terrenal a què pertanyen.
La màgia també és present en la posada en escena. Esperits “aparentment” invisibles, arbres que es mouen, túniques blanques i cortines, punts de llum, boira, vent, música de fons (interpretada pels membres de la companyia). Una encertada escenografia que acompanya en tot moment la trama de l’obra. No cal dir que el magnífic espai escènic del Teatre La Biblioteca, ubicat en una de les naus gòtiques de l’antic Hospital de la Santa Creu del segle X contribueix al crear la densitat escènica d’aquesta obra.
Excel·lent interpretació de Lluís Soler en el paper de Pròsper
Si bé La Tempestat és una obra coral, la interpretació de Lluís Soler, convincent com sempre, mereix un fort aplaudiment. La seva característica veu i excel·lent dicció el converteixen en un magnífic Pròsper, ple de matisos, que lluita entre el desig de venjança, el perdó i l’amor per la seva filla Miranda.
“Tu vas ser el querubí que em va salvar […] tu vas donar-me cor per suportar qualsevol cosa que vingués” (Pròsper a Miranda)
També destaca l’actor Babou Cham en el paper d’Ariel que actua com una mena de mestre de cerimònies, Clara de Ramon en el paper de la ingènua Miranda que ha crescut a l’illa sense contacte amb altres humans i Jacob Torres en el divertit paper de Caliban, l’indígena de l’illa que Pròsper no ha aconseguit sotmetre. Una clara referència al colonialisme imperant en l’època de Shakespeare.
Val a dir, però, que la línia que separa el món terrenal del sobrenatural no sempre és evident i en algun moment ens genera confusió però les divertides escenes, sobretot en les que intervé l’esbojarrat Caliban fan més lleugera l’obra. Un encert ja que sense elles La Tempestat segurament seria difícil de seguir.
Un agraïment als traductors i traductores
Abans d’acabar aquesta ressenya m’agradaria posar en valor la gran tasca que fan els traductors i traductores. Gràcies al seu treball podem llegir o veure al teatre textos escrits en altres idiomes. En el cas de clàssics com Shakespeare, aquesta feina és encara més complicada ja que, a més de ser fidels a l’original, han de traslladar l’estructura mètrica de l’obra tot respectant la morfologia de l’anglès i del català. Una feina complexa que sovint no es valora prou però que exigeix un alt grau de coneixements lingüístics.
- El que més m’ha agradat: l’excel·lent interpretació de Lluís Soler.
- El que menys m’ha agradat: la sensació de no saber si estem en el pla terrenal o sobrenatural.
