Nota: 9 sobre 10
El futur president de la Generalitat de Catalunya és a punt de fer el seu discurs d’investidura. Tothom l’espera amb ànsies ja que és el canvi que tota la societat catalana esperava. Li queden menys de cinc hores per fer el discurs però aquell matí es desperta amb un petit problema que no sap com solventar. Després de provar amb pastilles decideix demanar-li ajuda a un professional i és així com un psiquiatre es palplanta al despatx del futur President disposat a fer-li una teràpia alternativa i diferent.
Roger Coma protagonizta «L’electe», una obra que es pot veure al Club Capitol i on també podrem gaudir de l’actuació d‘Abel Folk, l’excèntric psiquiatra. Junts creen una història plena de bon humor, de reflexions sobre l’home i la seva relació amb el poder i, per suposat, sobre la política, els polítics i la veritat oculta que tots desconeixem o, més ben dit, cada cop coneixem més.
L’obra presenta una posada en escena molt senzilla doncs durant l’hora i esquetx que dura l’obra assistim a la teràpia que el psiquiatre li fa al futur President. No ens movem del despatx i, aquí, amb un moviment senzill sobre l’escenari, els dos actors aconsegueixen captar la nostra atenció de principi a final. No cal res més que la seva energia escènica i la seva inmensa actuació per aconseguir fer-nos riure (i riure molt!) i fer-nos pensar sense que ens adonem que el temps va passant.
«L’electe» és una de les obres més divertides que he vist mai en teatre. I parlo totalment de forma personal perquè sé que l’humor és molt subjectiu. Però, realment, l’actuació de Roger Coma és excepcional. Aconsegueix fer riure fingint serietat i responsabilitat, fer riure d’una manera tan subtil que sembla que ho estigui fent sense voler. I no només pel guió, que també, sino per el seu moviment, la seva expressivitat corporal i la seva dicció.
Abel Folk també encarna molt bé el seu personatge de psiquiatre molt segur de sí mateix i del que fa. Un personatge que remou les entranyes d’aquest futur president per treure a l’exterior els deliris de grandesa que molts de nosaltres, i quasi bé tots els polítics, tenen realment al seu interior. Perquè un bon polític és un gran trastornat, sino, no podria ser bon polític. L’únic «però» que no em va agradar d’aquest personatge és que, al final, facin que sigui homosexual. No aporta res a l’obra i trobo que és un clitxé absurd que hauríem d’intentar evitar.
«L’electe» és una de les comèdies de la temporada que ara està més d’actualitat que mai. Un futur President, un repte per endavant i una realitat que ha de resonar entre nosaltres: tots som persones humanes i, per molt que anem amb corbata o que tinguem «poder», tots tenim inseguretats, pors i, moltes vegades, falta d’autoestima.
