Les bonnes ondes ens parla de l’assetjament escolar. Teatre per pensar en el món en què vivim i en el que viu la canalla. Per què algú assetja a una altra persona? Ho ha après? On? O és una cosa innata.
Chris pateix assetjament de la Colline, la noia popular de l’escola Pierre Curie. Amb l’ajuda de la Ludi i de la Mona, dues companyes, intentarà sobreviure el curs de 6è sense sortir-ne massa ferit.
“Si mon adolescence est pourrie … ma vie adulte serà super.”
Les bonnes ondes, una obra del Festival OUI que parla de l’assetjament escolar
Al final, quan ja no hi ha res a fer, trobaran la manera de donar veu als assetjats a través de la ràdio de l’escola… però, n’hi haurà prou?
“Pour moi et pour la plupart des filles, tu étais un modèle. Tu as toujours été la fille que je revâis d’être… Et on s’est fait manipuler.”
Claire Olivier, Muriel Sapinho i Cécile Guerin, sota la direcció de Claire Frétel, interpreten Chris, Mona i Ludi i també a tres membres del professorat.
El vestuari, diferent per a alumnes i professors, està molt ben dissenyat. És fàcil endevinar qui és qui i com és cadascú només per la roba i el pentinat. L’escenografia, amb un joc de tres portes que permet canviar d’escenari sense moure res, és un disseny molt bo.
El text comença amb molta força, amb l’assetjament d’entrada, com un cop de puny a l’estómac. Però amb el pas de les diferents escenes, la violència que s’endevinava al principi queda molt diluïda i el tema de l’assetjament s’acaba tocant de forma molt tangencial, sense entrar-hi de ple.
Les bonnes ondes podria ser un text perfecte per ser interpretat davant d’alumnes de totes les edats, perquè l’assetjament és present a les escoles des de sempre. Malgrat la seva poca profunditat, crec que és un espectacle que permet un col·loqui posterior que pot donar molt de joc.
Les bonnes ondes, un espectacle que ens toca de propi i que obre un gran diàleg.
