Llenos de Vida dona el tret de sortida a la temporada d’hivern de la Sala Fènix, seguida de quatre propostes més que es presentaran fins al mes d’abril. L’obra és una producció de la companyia La Cresta Ilíaca, integrada per Sergio Mora, que n’és l’intèrpret, i Àngela Palacios, que assumeix la direcció.
Llenos de vida ens narra set històries d’un mateix estiu
Llenos de vida ens porta a l’estiu del 2004 a Palomar del Rey, un poble on mai passava res… o això semblava. La història està explicada, en certa manera, per Jaume, un noi de Barcelona que rememora l’estiu que va passar amb la seva àvia al poble fa vint anys. En aquells mesos, va conèixer persones que el van canviar per sempre. Entre ells Àlex, qui el va ajudar a descobrir-se a si mateix i de qui es va enamorar.
Juntament amb ells, cinc personatges més van vertebrant Llenos de vida, una obra que ens mostra la felicitat, l’amor, l’odi i l’autoodi. L’obra és un monòleg amb moltes veus, molts personatges i moltes visions diferents, totes elles interpretades per l’incombustible Sergio Mora.
Palacios i Mora critiquen l’homofòbia i celebren l’amor lliure
Llenos de vida és una obra tant innocent com crua. Per una banda, ens mostra l’enamorament de dos joves, en Jaume i l’Àlex, i el seu procés d’autodescobriment. Però la seva orientació els porta a enfrontar-se a les conseqüències de viure en un poble rural i marcat per la intolerància.
L’homofòbia és un mal crònic de la societat. Creure’s amb el dret de decidir com ha de ser algú i castigar-lo per no complir-ho és una actitud que, en comptes de disminuir amb el temps, augmenta amb impunitat i sense rebre una condemna justa. És per això que es necessiten obres com aquesta, que no silenciïn aquestes actituds – més ben dit, delictes-, i que en facin ressò.
Llenos de vida ens parla des de la sinceritat i convida a qüestionar el futur
El més destacat de l’obra és que es parla des d’una naturalitat i sinceritat captivadora. Tots els elements conjunts creen una atmosfera que transcendeix del poble i empeny a reflexionar i qüestionar fins a quin punt hem avançat en llibertat de gènere i orientació sexual.
Llenos de vida ens narra diverses històries molt ben construïdes, que van evolucionant al llarg de l’obra. Mora i Palacios han creat un text magnífic, amb una sensibilitat tan dolça que enganxa des del primer moment. Un monòleg que combina cançons italianes, mascles confusos, poemes de García Lorca, amor i revetlles de poble. El text et transporta per un viatge emocional en què l’espectador va descobrint l’amor i llibertat, però també l’angoixa que senten els protagonistes principals i la seva por continguda.
Sergio Mora fa una interpretació fantàstica dels personatges
Sergi Mora és capaç d’interpretar tots els papers amb facilitat i demostra la seva versatilitat en les transicions dels personatges. Amb canvis subtils, com ulleres de sol, gorres, camises, i fins i tot corporals, com la postura o la dicció, ens contextualitza cada personatge i ens acompanya a cada història.
Però a Llenos de vida, Sergio Mora s’enfronta a un dels reptes més difícils per a qualsevol actor, i que passa amb nota. I no, no parlem només del canvi de rol i recordar les paraules que ha de pronunciar. Mora és capaç de controlar les emocions de cada personatge, que viatgen d’un extrem a l’altre i que l’intèrpret sap modificar cada cop. La interpretació de Sergio Mora ens ha emocionat, però no només a nosaltres: la sala estava plena de rostres amb expressions contingudes. El treball de Mora, tant físic com emocional, és tan impressionant i magnètic, que commou i captiva.
- El que més m’ha agradat: la gran interpretació de Sergi Mora, digne d’aplaudir, i l’evolució narrativa. Molt ben trobats els punts d’intensitat.
- El que menys m’ha agradat: que no s’hagin programat més dies per anar-la a veure!
