Tot i la seva joventut, som ja fans d’aquest petit teatre de Sants dirigit per Àlex Rigola. Hi hem anat, a l’estrena de Lluna plena, una adaptació de la novel·la d’Aki Shimazaki, de títol homònim. L’autora, nascuda al Japó el 1954 i resident a Montreal des del 81, ha obtingut nombrosos premis, com el Prix Ringuet, el Prix Canada Japon, el Prix du Gouverneur Général du Canadà o el Prix Asie.
L’obra Lluna Plena representada en català i d’uns 75 min de durada, és una peça delicada i especial, com una poesia posada en escena per quatre meravellosos intèrprets; Andreu Benito, Lluïsa Castel, Miranda Gas i Pep Cruz.
Lluna plena una poesia en escena a la Heartbreak Hotel
En Tetsuo i la Fujiko Niré són un matrimoni i viuen en una residència; ella, pateix alzheimer des de fa uns anys. Han viscut quaranta anys junts i han tingut una vida tranquil·la. Però ara, a la seva edat i en les circumstàncies que els rodegen, comencen a sortir secrets i sentiments que els remouen, sobretot a ell que és el que conscient i en les seves plenes facultats, ha d’enfrontar-se a la veritat i decidir com la vol pair; ella està tranquil·la i sembla feliç, en la seva forçada inòpia.
Els vincles familiars, l’alzheimer, el ritme de la vida -que de vegades ens sembla tan accelerat i en la novel·la d’Aki Shimazaki sembla tan pausat- … i les xixarres, són alguns dels convidats que ens trobem en el camí que ressegueix aquesta Lluna plena de Rigola.
- El que més m’ha agradat: els actors, sobretot Andreu Benito, que està enorme en la seva senzillesa, sense sobreactuar gens.
- El que menys: el guió i la posada en escena m’han semblat fluixos, venint de Rigola. Una peça bonica a la que li falta una mica de força.
