Quina bona idea la del Magical History Club, la veritat! Reunir a grans personatges històrics en un mateix escenari i enfrontar-los entre sí, és una idea brillant. Hitler, Cleopatra, Maria Magdalena, Froid i Ghandi són els escollits per representar «Magical History Club«. Només sabent això, em van entrar unes ganes boges d’anar al Teatre Coliseum i descobrir com havien desenvolupat aquesta situació sobre l’escenari…
Però les expectatives creades van desaparèixer al mateix segon en el que Maria Magdalena va començar el seu monòleg. Per què? Perquè a l’espectacle de Minoria Absoluta li manca molt treball darrera: li manca interpretació fluïda, li manca un bon guió, li manca el ritme… Què ha pogut passar en aquest espectacle on la idea és tan i tan bona? Doncs que el guió ha fallat.
El suc que se li podria haver extret a tots i cadascún dels personatges es queda en un simple cliché de la seva figura: Hitler = autoritari, Cleopatra = pija i tonta, Maria Magdalena = «guarra», Freud = pervertit sexual, Ghandi = pacifista i una mica tonto. De la interrelació entre ells no s’extreu res nou, ni tan sols una gran rialla. Sentir la mudesa del Teatre Coliseum feia tremolar.
A més, si el guió falla, per lo menys la intepretació hauria de ser espectacular. Però tampoc és el cas. Només en salvo un: a l’actor que representava en Freud. Dins la simplicitat que li van otorgar al seu personatge (que de simple no en té res), l’actor va saber salvar-ho i fer que el silenci del Coliseum es trenqués amb alguna que altra rialla.
En definitica, Magical History Club és un espectacle on la idea original és brutal però que no s’ha sabut desenvolupar. Una llàstima.
