Crítica de Laia Ruiz
Reserva entrades per No és tan fàcil
Nota: 6 sobre 10
Heu volgut deixar alguna vegada la vostra parella i no heu sabut com fer-ho? Això és perquè “No és tan fàcil”. Aquest és l’argument de l’obra que vam anar a veure ahir a la Sala Porta 4; enmig d’aquest barri tan encantador i sempre ple de vida.
Una sala molt modesta i un muntatge molt senzill per uns actors… que ho fan força bé! El director, Jordi Soler, és també el Quique, el personatge principal (i per mi el que té més “tablas”) així que tot queda a casa. El text, de Paco Mir, és fresc, divertit i t’identifiques tota l’estona amb les coses que passen i diuen els protagonistes; és el típic cas que vas al teatre amb la parella i t’estàs donant patadetes per sota el seient, o mirant de reüll com dient: “mira, això que fas tu”.
La part més fluixa? Doncs l’escenografia: un pèl massa austera, tenint en compte que els actors no tenen tanta experiència com per fer que t’oblidis dels decorats o la il·luminació. I el text és molt repetitiu, necessita de canvis estètics per tal que no ens sembli que passem una hora donant voltes a la mateixa escena.
Aquesta obra de teatre de Barcelona ofereix 4 representacions per 4 dissabtes; us en queda una per anar-hi i jo us la recomano per passar una bona estona. L’obra està realitzada per TRUSS Espectacles, una companyia de teatre professional fundada al 2007 i formada per veterans i joves artistes dedicats al món de l’espectacle. Durant la seva trajectòria professional com a companyia, ja ha rebut el suport i la bona crítica de públic en tots els seus espectacles.
No és tan fàcil és un bon pla per després de picar alguna cosa pels voltants de la Plaça de la Virreina o per abans de fer un gin-tònic per aquest meravellós poblet que és Gràcia.
O una excusa per llançar una indirecta molt directa a la vostra parella si la voleu deixar i resulta que… “no és tan fácil”.
