Crítica de Nicolás Larruy
Reserva les entrades per No res
Nota: 5 sobre 10
L’obra de teatre No res és un text que promet molt, i es queda en no res, com el seu títol. El monòleg, que podria ser impactant i cridar l’espectador, és pla i sense ritme. No s’aprofita el text, que dóna per molt més del que rebem. Un text on hi intervenen molts personatges, on hi ha canvis d’estat d’ànim, on hi ha situacions límit… i res d’això no arriba. La cadència és monòtona, en alguns moments, fins i tot, arriba a ser avorrida.
Els incisos músicals interrompen l’obra i no aporten res. La interpretació és inexpressiva. No aconsegueix captar l’interes de l’espectador ni despertar la curiositat per saber què passarà després. L’escenografia és original i l’ús de les caixes i embalatges està molt ben aconseguit. I l’ús dels guixos, un element infantil que lliga amb el text del monòleg, és una idea brillant.
La il·luminació és massa tènue. Tot i que l’espai és petit, l’actriu actuava amb micròfon,el que feia que l’espectacle, que hauria de tenir un caire més intimista, perdés aquest aspecte. La veu arribava de tots costats, i no només de l’escenari, i el que havia de ser una actriu explicant-nos una història, semblava més un sermó en una esglesia gran. Calia?
El ballarí i, de vegades, ombra, ballava molt bé. Però en alguns moments, el ball era més una distracció que un complement.
Reserva les entrades per No res a La Seca
