Nota: 9 sobre 10
Què faríeu si un oncle us deixés en herència un ramat de 500 ovelles? I si a més aquestes estiguessin en un poble perdut de la mà de Déu?
Allò que semblava una font d’ingressos inesperada i ben rebuda, es converteix en un autèntic mal de cap per als protagonistes d’Ovelles, l’obra que hem pogut veure a la Sala Flyhard. Va ser tan gran l’èxit en la temporada passada que l’han tornat a programar després de l’estiu. Una sort per a aquells que – com jo – es van quedar amb ganes de veure-la.
L’herència es converteix en un autèntic mal de cap per als tres protagonistes de «Ovelles»
Els “afortunats” hereus són tres germans – en Víctor i els bessons Alba i Arnau – que es troben per decidir què fer amb aquesta curiosa herència però … Quines són les seves opcions quan la persona que vigilava el ramat els diu que ja no podrà fer-ho? Contractar un altre pastor i pagar el sou entre els tres? Que un d’ells es faci càrrec de les ovelles i deixi Barcelona on té la seva vida muntada? Sacrificar-se? Sacrificar-les? La decisió no és fàcil.
Com sol passar en moments de tensió, poc a poc afloren les desavinences entre germans; latents però no verbalitzades fins ara. Per què no tinc res de casa dels pares? Com és que no m’heu avisat? Per què no ens n’has dit res? També són freqüents les preguntes sobre l’estat d’ànim d’uns i altres perquè, de fet, s’estimen molt.
Destaca l’esplèndida interpretació dels tres actors i la bona construcció dels personatges. En Victor (Albert Triola) és el germà gran, homosexual, que ha perdut el negoci a causa de la crisi i encara no s’ha recuperat de la ruptura amb la seva parella. Tot emoció que contrasta amb la fredor del seu germà petit Arnau (Biel Duran), l’etern adolescent potser amb la síndrome de Peter Pan. I l’Alba (Clara Cols) bessona de l’Arnau però molt més propera al Victor. Ella té un fill petit, una feina que odia i un secret que s’estima més no compartir amb els seus germans.
Una esplèndida interpretació de Biel Duran, Albert Triola i Clara Cols
Resulta interessant el moviment dels actors en un escenari que sembla sortit del catàleg d’Ikea. 100 % acollidor i funcional. Els germans es mouen entre tres punts: el sofà del menjador d’en Víctor i els seients a banda i banda de la prestatgeria. Els moviments d’aproximació i llunyania, junt amb els gestos i les paraules visualitzen el flux afectiu entre germans.
“Voler és poder” és la frase que, a mode de mantra, escoltem sovint i que sustenta la presa de decisions. Aquesta consigna, però, contrasta amb la pregunta de l’Arnau: “És realment això el que vols”? Cal sacrificar-se per un ramat d’ovelles? Fins i tot en el cas que no ens agradi la nostra vida?
Feia temps que no trobava un equilibri tan gran entre els actors d’una obra de teatre. En Biel Duran, l’Albert Triola i la Clara Cols broden el paper, tots per igual. Malgrat els retrets, destil·len tendresa fraternal. Són tan creïbles que quan escoltem el soroll de fons de les ovelles, tots estirem el cap per veure-les, oblidant que som dins la petita sala de la Flyhard.
Aquesta bona interpretació se sustenta en un text àgil i l’encertada direcció de Yago Alonso i Carme Marfà. El ritme no decau i ens manté en ànsia per saber qui es farà càrrec de l’herència (és obvi que no us ho puc dir, no?)
«Ovelles» és una obra natural, fresca i entretinguda
Ovelles és d’aquelles obres que sempre ve de gust veure: fresca, natural i entretinguda.. Amb un text intel·ligent i freqüents girs humorístics. Uns personatges ben construïts i encara millor interpretats, plens de matisos i una delicada patina de tendresa que fa l’obra abraçable, com les ovelles.
En definitiva, Ovelles és un regal escènic que no us podeu perdre si la tornen a programar. Apunteu-vos-la a la llista de pendents, per si de cas.
Dades tècniques d’OVELLES, Sala Flyhard
- Text i direcció: Yago Alonso i Carmen Marfà
- Repartiment: Biel Duran, Albert Triola i Clara Cols
- Una producció de Flyhard Produccions
