Crítica: Parlem-ne a la Sala Versus Glòries

4 out of 5 stars (4 / 5)

Parlem-ne a la Sala Versus Glòries és dansa. És teatre. És dansa teatralitzada. O potser teatre fet dansa. Parlem-me és un espectacle que comença com un remolí dispers i caòtic per anar agafant forma, davant dels nostres ulls.

Parlem-ne, una obra de dansa i teatre que arriba a la Sala Versus Glòries

Una parella, ella i ell (Linn Johanson i Hansel Nezz), ballen, es troben, es perden, es troben, es deixen, s’agafen, parlen, parlen, parlen, discuteixen, criden… i, malgrat això, no diuen ni una paraula. Només fan servir el gest i el moviment per fer-nos entendre el que passa a escena.

I, quan sembla que ja no hi ha res més de què parlar, apareix en Jem Prenafeta i s’afegeix a la parella. I el remolí i el caos tornen a començar… i, de mica en mica, tot torna a agafar el mateix ritme, la mateixa cadència… i els tres ballarins acaben formant un sol cos. Parlem-ne fa servir música, ritme i diàlegs com a fons musical per a l’espectacle.

Els moviments, els jocs de llums, l’escenografia amb entrades i sortides, fan que allò que comença de forma enredada i difícil d’entendre, acabi sent un diàleg entre dues persones, després tres, que té alts i baixos, que té moments de calma i té moments de ràbia, de tristesa, d’impotència… i tot això ho veiem. Sense paraules. Sense mímica. Només amb la dansa.

Parlem-ne a la Sala Versus Glòries, és l’oportunitat de veure dansa fora dels circuits habituals. De gaudir d’un espectacle on tots ens hi veurem reflectits, on veurem gestos que també poden ser nostres. Un bon espectacle de dansa, o de teatre, per veure que el gest és un llenguatge universal. Parlem-ne ens fa pensar que nosaltres també tenim la nostra dansa i la nostra música.


  • El millor de l’espectacle: l’ús de la paraula parlada com a fons de la dansa. Una simbiosi inusual però que és molt potent.
  • El pitjor de l’espectacle: en Jem Prenafeta hi apareix poc i hi té molt a dir… a ballar.
  • El moment més tendre: el dia de l’estrena hi havia la família d’en Jem. Al final de l’espectacle, la veu en off parla de la seva germana petita, que estava a primera fila… i es va tapar la cara, entre orgullosa i tímida. L’aplaudiment del públic també va ser per a ella.

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.