Nota: 10 sobre 10
La Seca Espai Brossa presenta un d’aquells espectacles que estaran pocs dies a Barcelona i haurien de quedar-s’hi uns quants mesos. Peccatum. Que, amb el nom, potser molta gent es farà enrere. Però no us en refèieu. Peccatum és un espectacle basat en les rondalles de Mossèn Alcover.
Rondalles? Sí, rondalles. Però en Toni Gomila i na Catalina Florit van més enllà de la rondalla tal com la coneixem avui. Perquè a Peccatum hi trobem allò que en Mossèn Alcover va voler eliminar dels contes, rondalles i mites populars. Tot allò que no esqueia a la moral del temps… que no esqueia a la moral d’un mossèn com cal.
De tots es sabut que els contes que expliquem als infants, en la seva versió més antiga, incorporaven temes escabrosos, eròtics (o, fins i tot, pornogràfics), aterridors… de mica en mica, aquestes parts han anat caient dels contes i han quedat en faules gairebé blanques, aptes per a tot tipus de públic.
En Toni Gomila i na Catalina Florit mantenen la narració tal com la va deixar Mossèn Alcover… però la seva interpretació dels contes va molt més enllà i ens deixa endevinar aquell univers ampli que som les persones, que ens parla de nosaltres, amb tots els ets i uts. Amb tot allò que tenim de bo i de dolent.
Un escenari que s’inspira en la Fundació de Mn. Alcover… un espai reduït, rodó, envoltat pel públic. Un espai que podria semblar un menjador d’una casa pairal, amb tota la canalla al voltant del narrador de torn. En Toni Gomila i na Catalina Florit són grans narradors i interpreten tots els papers de l’auca amb gairebé res. Com es feia a les cases. I fa participar el públic, com es feia a les cases. Un bon joc de llums fa que, de vegades, ens sembli que estiguem il·luminats per una llar de foc.
Peccatum, a La Seca Espai Brossa, és un espectacle que ens fa redescobrir la bellesa del llenguatge i que ens fa replantejar una mica totes les rondalles i contes que ens han transmès a nosaltres. Peccatum ens fa adonar-nos que les històries són universals i alhora, locals.
Peccatum, a La Seca Espai Brossa, és d’aquells espectacle que cal anar a veure. Sí o sí. Sense dubtar-ho. Un espectacle que entreté i, al mateix temps, ens omple de preguntes.
