Crítica de Nicolàs Larruy
Pels pèls es una obra de teatre amb un text molt ben trabat, intel·ligent, àgil, molt potent. Una escenografia cridanera, però que no aclapara. Molt adequada al to de la comèdia.
Les interpretacions, molt bé. Felicitats als actors i als directors. En els primers cinc minuts de l’obra, cada personatge queda molt ben definit. A on tot ha de quedar molt clar en el primer acte, això és imprescindible. El públic ha de saber amb qui se les heu. I tots els actors fan que el seu personatge sigui únic i diferent de tots els altres, i queda molt clar qui és qui i com és.
Llevat del personatge de la Sandra Esteve, que al principi se’ns presenta com una noia «poligonera» (per dir-ho d’alguna manera), amb uns moviments vulgars, mastegant xiclet de forma descarada… però després, amb el seu vocabulari i el seu canvi d’actitud, sembla una altra cosa. O sigui, massa «ben posada» per ser poligonera (o cani… o com en diguin ara) i massa ben posada per ser poligonera. És el personatge més fluix de tots.
El perruquer, en Navarro, ho broda. Excessiu i exagerat. Però sense arribar a ser cridaner. Des del primer moment sabem davant de qui i de què ens trobem. Atenció a l’escena del ball amb «música» en directe. En Viciana, gris, apagat, poruc, tremolós… que amaga alguna cosa sota la gavardina ). Fins i tot, quan s’enfada, no perd el posat d’estar alerta. Sembla un gat escaldat que sempre està en guàrdia, fins i tot quan dorm. La Pili. Fantàstica. Una nova rica amb molts diners i massa ganes de parlar per no dir res. Bocamolla, cridanera i, de vegades, grollera. Molt en el seu paper.
El mosso d’esquadra amb nivell D. Genial. Sempre a punt per corregir una paraula mal dita, tant als altres personatges com al púbic que intervé. Sempre educat, sempre seriós, sempre de servei. Per cert: felicitats al Pep Pla… quan surt amb aquells talons altíssims d’agulla, sense caure… era per aplaudir-lo. D’això se’n diu estil i gràcia!
L’inspector. Primer fa un paper de desmenjat, quan entra a la perruqueria d’incògnit, i ningú no sospita que és un inspector de polícia. La veritat és que la seva entrada, vestit amb corbata i ben arreglat, va sorprendre molt. No s’`ho esperava ningú. Molt bé. Felicitats. Un inspector molt digne. De vegades enfadat, de vegades prepotent, de vegades negociador. Molt bé.
A més, cal felicitar tots els actors de Pels Pèls perquè, quan el públic fa les preguntes, segur que han d’improvisar… no crec que totes les preguntes estiguin previstes en el text… i tots improvitzen sense moure’s del paper que han d’interpretar.
El so estava molt bé. Ha de ser difícil combinar el so de sala i el so d’escenari sense que grinyoli o s’acoblin els micros. I la música i els efectes especials que es van incloure en l’obra em van semblar genials. Era com sí els actors, de sobte, estiguessin en un univers paral·lel on algú els volgués demostrar que tot era ficció. Teatre i metateatre.
La il·luminació estava ben treballada. Barrejar platea i escena i que no enlluerni és un bon treball. I els efectes d’anar il·luminant els personatges d’un en un, era un bon punt focal.
Vestuari: a part de què les sabates de taló del Pel Pla em van semblar increïbles (i amb quina soltura que les portava!), el vestuari estava molt ben triat. L’uniforme de la perruqueria a joc amb la decoració, realment ERA una perruqueria. El davantal, amb butxaques per portar els estris… molt ben pensat.
Pel que fa als personatges, el vestuari identificava molt bé a cadascun d’ells .L’entrada de l’Àlex Casanovas al començament, amb la samarreta del Barça feia mal als ulls… però era el que tocava. Molt ben trobat. I un contrast brutal amb el vestit i corbata de després. Cada personatge molt ben definit per la roba… per això em semblava que la Sandra era el personatge més fluix. La roba diu una cosa i la seva interpretació no acaba de quadrar amb el que vesteix.
La Pili …. espectacular. Aquella roba! És que quedava tan ben dibuixada! Si no hagués obert la boca, igualment hauríem sabut quina mena de persona era.
M’imagino que amb altres produccions el vestuari té més pressupost… però, en aquesta obra l’han clavat. És un tipus d’obra on els personatges han de quedar definits de seguida, per poder fer entrar el públic en l’obra. I el vestuari hi fa moltíssim. El vestuari és la màscara de cada personatge. Si el vestuari no és prou clar, tot queda desdibuixat.
Un text molt bo, unes grans interpretacions (amb el text i en les improvitzacions), una direcció molt ferma… SÚPER RECOMANABLE.
Reserva tus entradas a Pels Pèls en Barcelona
