Nota: 9 sobre 10
Hi ha maneres meravelloses d’acabar l’any, i una d’elles, sens dubte, és gaudir d’un espectacle de teatre que ens omple els sentits des del primer moment.
Poe, el Cabaret Macabre, a l’Almeria Teatre, ho té tot per passar una vetllada de les que no s’obliden mai. A qui li agradi el terror, li agradarà Poe. A qui li agradi el musical, li agradarà Poe, a qui li agradi el romanticisme, li agradarà Poe. A qui li agradi l’humor, li agradarà Poe.
Només crec en allò que veig.
Poe, el Cabaret Macabre, un espectacle d’humor que barreja el cabaret amb el teatre gòtic
Un espectacle de petit format que converteix l’escenari en una barreja de cabaret i teatre gòtic, on no hi falten les noves tecnologies. Poe, el Cabaret Macabre, està tan ben construït, que no hi ha res que hi grinyoli. Tot el que passa damunt de l’escenari ens acaba semblant molt coherent. I per què no? En un espectacle de cabaret hi pot passar de tot.
No es pot robar la pau dels que reposen per sempre.
Un argument que barreja una història d’amor i una de terror, serveix per anar enfilant cançons que també són una barreja d’estils. I per què no? En un espectacle de cabaret tot hi té cabuda.
Un pianista a peu d’escenari, que també s’encarrega d’algun efecte especial, és l’únic músic per a tota l’obra.
Una obra que sembla una pel·lícula dels anys 30
Si acluquem una mica els ulls, ens sembla estar en un cinema dels anys 30, veient una pel·lícula ambientada per un piano. Perquè Poe, el cabaret macabre, té un aire nostàlgic, podria ser un seguit de fotografies en color sèpia o una pel·lícula en blanc i negre amb subtítols… i ens ho creuríem.
Maquillatges exagerats, amb els ulls molt pintats per donar un gran efecte dramàtic, interpretacions molt exagerades que es mouen entre el mim, el clown i la dansa… i sempre, sempre, la mirada cap a la càmera… és a dir, nosaltres.
El pes del temps sempre acaba guanyant.
Però en aquest cas no hi ha subtítols. D’això no n’hi ha. A Poe, el cabaret macabre, hi ha cinc cantants que ho fan molt bé. Cinc intèrprets que saben passar del drama a l’horror i de l’horror a la comicitat sense perdre pistonada. Que interpreten com ho faria la Gloria Swanson o la Mary Pickford… i tot quadra.
Seguir endavant és important encara que ens faci por.
Adrià Ardila (Dr. Valdemar), Pau Oliver (Nicholas), Patricia Paisal (majordoma), Miguel Ángel Sánchez (Ròderic) i Aina Vallès (Madeleine) estan superbs damunt l’escenari.
Poe, el Cabaret Macabre és, sobre tot, cabaret… i també hi ha amor i drama i humor i terror… un cabaret que ho té tot. Un cabaret que us espera per fer-vos passar una molt bona vetllada.
