Consulta la cartelera de teatro de Barcelona
Nota: 8,5 sobre 10
Fins aquest cap de setmana podeu veure al Lliure de Montjuic la preciosa adaptació que ha fet Marc Rosich d’una de les obres de Llull. Encara que forma part de la programació infantil, “Renard o el llibre de les besties” és un divertit musical que agrada grans i petits, No us faci vergonya anar-hi sense nens perquè us divertireu i potser, fins i tot, recupereu part de la innocència que s’emporta el pas dels anys.
“Renard” es va estrenar la temporada passada coincidint amb la commemoració del 700 aniversari de la mort del gran escriptor i pensador de l’Edat Mitjana. Ramon Llull va estendre l’ús del català a àmbits fins al moment reservats només al llatí com la divulgació tècnica i científica.
Va guanyar el premi de la Crítica de Barcelona 2016 al Millor Espectacle de Teatre Familiar i no és d’estranyar. Les cares d’il·lusió dels nens que omplen el teatre de gom a gom, justifiquen la concessió d’aquest premi. Tan de bo hi haguessin més espectacles com aquest (aprofito per recomanar-vos que porteu els nens a veure “Rhumia” que es representarà aviat al Lliure de Gràcia).
L’obra original de Llull, “El llibre de les bèsties” (publicada en la dècada del 1280), era una narració breu de caràcter politicosocial que pretenia ensenyar el jove Felip IV de França a dirigir la Cort. Com era habitual en l’època, li va donar forma de faula per fer-la més didàctica.
Així doncs, aquesta faula narra com “Renard, la guineu, no veu amb gaire bons ulls que les bèsties en assemblea hagin escollit el Lleó com a rei. De manera que l’astut Renard, tot just després de la coronació, aprofitarà les picabaralles que hi ha a la cort entre carnívors i herbívors, i començarà a maquinar plans per apropar-se pas a pas fins al tro”. La bona adaptació de Rosich aconsegueix fer entenedor el text de Llull de manera que els nens segueixin l’argument sense cap dificultat
“Renard o el llibre de les bèsties” està pensada al 100% per a nens. A més de les encomanadisses cançons compostes expressament per Clara Peya, compta també amb una la suggerent escenografia de Laura Clos “Closca” que usa tots els recursos a l’abast per cridar l’atenció dels més menuts.
Llums, colors, reflexos (miralls), formes (globus) textures .. se sumen a un acolorit i un punt surrealista vestuari de Núria Nonell. La furgoneta que serveix per introduir la faula es converteix en un segon mini escenari on les bèsties expliquen al públic els “eximplis”, nom que donava Llull a les faules. Estem davant d’un exercici de metateatre?
Els animals no només parlen sinó que també estan dotats de qualitats humanes: l’esperit de lideratge del lleó, l’astúcia i enginy de la guineu, l’emprenedoria del lleopard, l’excessiva confiança dels animals grans com l’elefant,. Les seves constants picabaralles i lluites pel poder, evidencien les febleses de l’ésser humà i serveixen d’exemple dels foscos entremats de la Cort.
La complicitat que es genera entre actors i nens és tan gran que aquests no diuen ni piu (només se’ls sent riure). La seva actuació és propera, molt gestual i sovint imiten les actituds infantils de manera que aquests s’identifiquen plenament amb els personatges. Tots estan molt convincents però destacaria la interpretació de Laura Aubert en el paper de l’ambiciós elefant o Joan Vázquez – a qui vam veure fa poc en el paper de Paco Alonso a “Paquito Forerer” – fent de lleopard.
Potser els nens no sabran apreciar la figura de Llull però no passa res, el que importa és que s’ho passin bé però .. quan algú qüestioni la legitimitat històrica o cultural del català potser convé recordar que ja al s XIII teníem obres com aquesta. Com es diu durant la funció, fent una picada d’ullet al públic adult: “Això ve de lluny. No, això ve de Llull”. Un interessant joc de paraules que ja ho diu tot, no?
Dades tècniques de RENARD O EL LLIBRE DE LES BÈSTIES
- (basat en “El llibre de les bèsties” de Ramon Llull)
- Adaptació i direcció: Marc Rosich
- Composició musical: Clara Peya
- Intèrprets:
Queralt Albinyana – Anna Herebia
Laura Aubert
Marc Pujol
Josn Vázquez
Toni Viñals – Robert González - Escenografia: Laura Clos “Closca”
- Vestuari: Núria Llunell
- Coproducció Teatre Lliure i Teatre Obligatori
