Crítica de Nicolás Larruy
Nota: 8,5 sobre 10
Si un espectacle de teatre es basa en un bon text, la meitat de l’èxit està assegurada. I Somiant cocodrils és un muntatge sobre dos contes curts de Txèkhov, deliciosos, que ens mostren el món rural rus, mirat amb microscopi. Dos retrats socials que l’autor es descriu posant-hi molt d’humor, molta crítica i, alhora, molta tendresa. Un humor intel•ligent que, més que grans rialles, provoca somriures de complicitat amb uns i de compassió amb altres.
I si a dos contes de Txèkhov hi afegim unes molt bones interpretacions, el resultat final és fantàstic. Els actors viuen el text davant nostre, ens el serveixen amb energia, amb ritme, amb passió.
És un teatre de proximitat, on l’espectador pot veure i viure cada gest, cada moviment, cada respiració… on la interpretació ha de ser molt acurada, treballada, ben feta. I és això el que tenim a Somiant en cocodrils. Unes interpretacions amb molt d’ofici, sobre uns textos de qualitat.
L’espai molt ben aprofitat. Els actors l’ocupen tot. Un atrezzo reduït, però suficient. La il•luminació, correcta. El vestuari és molt adequat. Fins i tot, el frac un pèl rebregat que apareix en el segon conte, és una troballa molt adient al personatge. Ho han clavat.
Un muntatge divertit, ben fet, amb un bon text, ben interpretat. Per passar una molt bona estona i gaudir d’un teatre de qualitat. I un apunt final: estigueu atents al canvi d’escenari entre conte i conte. No us decebrà!