Crítica de Nicolás Larruy
Nota: 8 sobre 10
La comedia de Barcelona que es pot veure al Tantarana, Souvenir és un text actual, molt local, situat a Barcelona i presenant-nos un aspecte de la ciutat que té admiradors i detractors: el turisme de masses. És un text àgil, un trencaclosques de tres històries que es van creuant, construint un calidoscopi d’imatges que, de mica en mica, van conformant una crítica sobre el turisme de masses que està envaint la nostra ciutat.
Dos actors que interpreten tots els personatges amb una professionalitat i gran vehemència. No us perdeu l’Ursula, la bibliotecària de Berna. Una perla entre les perles. Un vestuari sobri, que permet que els actors vagin canviant de registre sense que calgui canviar la roba.
Una posada en escena amb poc pressupost però enginyosa. Molt enginyosa. Sorprenent. Una posada en escena formada per un munt de tècniques teatrals, un compendi de moltes de les diferentes presentacions que pot tenir un espectacle… els dos actors ens interpreten en directe, en gravació, en foto, en ombres… Veient aquest espectacle, amb un muntatge tan original, es podria pensar que, potser, en un altre teatre i amb un pressupost més elevat, el muntatge hauria estat diferent, amb més mitjans… però és que no cal. tal com és ara, és un espectacle rodó, original i ple de fantasia.
El trencaclosques format per les diferents peces de l’obra, i per les diferents tècniques teatrals, forma una obra única, especial, imaginativa, que manté l’interès del públic que deu estar pensant «i amb què en sortiran ara?»… i quan surten, tornen a sorprendre.
La història que ens expliquen és agra, però la converteixen en comèdia, en una classe magistral, en una pel·lícula de terror, en una història d’amor, en un conte infantil, en un relat negre,… el públic passa de ser un públic adult a tornar a la infantesa, i de nou cap al món adult, en una muntanya russa que només s’atura amb el fos final de llums,
Un bon treball de so, molt ben travat amb la història. Una il·luminació ben feta. Una bona direcció d’actors que ho donen tot, s’ho passen bé, i ens ho fan passar bé. I malgrat tenir tants personatges, tantes tècniques i tants tipus d’història al davant, en cap moment no es perd ni el ritme ni decau l’interès. Un final que no us decebrà. Amb «cirereta»al capdamunt… o no.
