Consulta la cartellera de teatre de Barcelona
[usr 4 img=»03.png»]
Al Teatre La Gleva podem gaudir de Speer, un tour de force entre Albert Speer, que acaba de sortir de la presó de Spandau, després de la condemna als judicis de Nuremberg… i el Sr. Bauer, un funcionari de la RDA que l’ha convidat a fer unes conferències.
«Per construir la capital del món, primer calia construir el món.»
La trobada es fa en un edifici que, en el seu moment d’esplendor, va ser el lloc on Speer va dur a terme el projecte d’un nou Berlín, una ciutat de la victòria per a Hitler, la nova Germania. Ara és un edifici gairebé en runes, en una ciutat que cau a trossos…
«Jo, aquí, només hi feia d’arquitecte.»
Speer, una obra sobre l’espionatge alemany arriba a La Gleva
Pep Munné, Albert Speer, és un home elegant, sobri, amb un aire aristocràtic, que escolta amb interès, sornegueria i una certa displicència, tot allò que li explica el Sr. Bauer, Xavier Ripoll, un home nerviós, amb un cert punt d’idolatria, i poc acostumat a dur un vestit amb corbata que sembla que li fa nosa.
L’ambientació de l’escena, amb tot a mig fer, incorpora el públic en l’escena. Un públic que sembla formar part de la xarxa d’agents de la RDA que espiaven possibles dissidents. Escoltem la conversa, però no ens fem presents. Som uns agents disciplinats.
«Els de la meva edat volem interrogar-me sobre el meu final… els de la seva edat volen preguntar-me sobre els meus inicis.»
Albert Speer (Pep Munné) es mou i parla amb una elegància natural que contrasta moltíssim amb un Sr. Bauer (Xavier Ripoll) una mica ordinari, matusser. Són dues persones de dos mons completament diferents, en tot: en procedència, en educació, en valors…
La conversa passa per diferents temes. Tot i venir de mons diferents potser el que viuen no és tan diferent. Speer és molt intel·ligent, ha sobreviscut al nazisme, a la seva condemna… i coneix molt bé el món en el qual viu ara. I no deixa de fer-ho saber a Bauer.
«Sobre tot un govern que es dedica a tenir un control estricte de la població.»
Speer és un muntatge que ens mostra que tots els totalitarismes són molt similars, sigui qui sigui qui hi ha al davant, sigui quina sigui la ideologia que hi ha al darrere. Un diàleg intel·ligent i àgil que qüestiona moltes idees i que llança moltes preguntes… els espectadors haurem de trobar la manera de respondre. Speer no ho farà.
Un muntatge amb un bon disseny de l’espai, un gran disseny de vestuari i caracterització, un bon aprofitament del material d’escena i, sobretot, una gran direcció de Ramón Simó.
La Gleva ens ha portat l’Alber Speer per remoure’ns les consciències. Speer és un gran diàleg, molt ben interpretat i molt ben dirigit que sap treure profit del text i dels actors. Un muntatge on ja no hi ha una línia vermella per creuar, perquè tot queda difuminat.
«Sr. Bauer, hi ha uns senyors aquí que volen parlar amb vostè del seu últim monòleg.»
- El millor de l’obra: el text i la interpretació. Pep Munné està esplèndid!!!
- El pitjor de l’obra: res… tot és molt bo.
No se la pierdan ! Bravo por el Director !! Los actores espléndidos, destaco a un Pep Munné magistral !!
Ojalá hagan gira . Y también que se alargue en el teatre LA GLEVA , la escenificación y la proximidad con el público otro gran acierto . Felicidades! !
Avui hem anat al teatre. L’obra Speer, d’Esther Vilar, amb dos bons actors a l’escenari. La fan del 2 al 30 de maig al petit teatre la GLEVA. És molt interessant com a aprofundiment d’un moment clau de la història d’Europa (situada el 1980, abans de la caiguda del mur, sobre un personatge que va colaborar amb Hitler i va ser condemnat a Nuremberg, però que va procurar «rehabilitar-se i justificar-se». L’obra és respectuosa i ens convoca a reflexionar sobre el nostre paper en la història (allò que Hanna Harendt en deia la banalitat del mal, i que intentava explicar les complicitats ciutadanes que fan possibles molts disbarats). És un text amb sentit de l’humor i interessant de seguir amb un diàleg de discursos que són alhora contraris i complementaris ; el guió té sorpreses i fa pensar en un territori humà contradictori que ens fa mirar el món amb un nou compromis de responsabilitat. Us la recomano.
Gràcies. Nosaltres trobem que és un muntatge imprescindible per entendre moltes coses… i que caldria que estigués més temps ens cartellera.