Teoria King Kong és la nova estrena del Heartbreak Hotel. L’obra pren per nom l’assaig de Virginie Despentes, dirigida per Isis Martín de la companyia La Virgueria i interpretada per Maria Pau Pigem.
La proposta arriba després de la seva estrena el passat mes d’abril al Teatre de Salt i de la seva participació al Temporada Alta. L’espectacle estarà a la cartellera de la sala fins el 23 de març.
Teoria King Kong interpreta l’assaig de Virgine Despentes
Teoria King Kong és un dels grans textos de referència del feminisme contemporani. L’assaig de Despentes és una autobiografia que tracta temes incisius com la violació, la prostitució, la repressió del desig, la moral, la pornografia i la maternitat, posant en qüestió les estructures patriarcals de la societat. Qui ha tingut la oportunitat de llegir-se’l, ven bé que gaudirà de la nova proposta.
Pigem dona força i intenció al text, i fins i tot aconsegueix treure algun somriure en aquells fragments escrits amb humor i ironia. Tot i així, en la funció no hi ha res que s’assembli realment a un acte teatral. L’actriu aconsegueix crear un clima d’intimitat, parla cara a cara amb l’espectador, gairebé com si ella fos l’encarnació de Despentes. Una interpretació molt precisa i contundent que també deixa entreveure els propis sentiments de ràbia i impotència de l’actriu.
Pau Pigem posa el llistó molt alt amb una interpretació molt potent
Teoria King Kong ha tingut diverses adaptacions teatrals, però en aquesta producció destaquen especialment dos aspectes. El primer és la profunda implicació de Pigem en la història, que es percep amb la seva entrega total al personatge, i ens fa arribar les emocions i vivències amb una autenticitat esgarrifant. Tot i això, crec que l’obra hauria guanyat encara més proximitat si l’actriu no hagués utilitzat micròfon, ja que en certs moments les respiracions distorcionaven lleugerament el so.
El segon és l’escenografia minimalista que acompanya a l’actriu. Amb poc més que una càmera, uns talons vermells, una cadira amb un micròfon i unes llums que responen amb el moviment. Pigem interacciona amb els elements, juga, i ens transporta a la vida d’una jove de 17 anys al 1990, on va ser víctima d’una agressió sexual que marcaria profundament la seva manera d’entendre el món.
Teoria King Kong va més enllà del discurs feminista
El que fa d’aquesta obra una bona interpretació de Teoria King Kong és que es troba lluny de ser només una lectura de text. L’actriu hi afegeix interpretació i diversos elements que contextualitzen la història, amb una actuació sutil, però potent. A més, la proposta realment destaca per la seva capacitat per transcendir el discurs feminista i provoca una reflexió més àmplia sobre les estructures de poder, la masculinitat i el paper dels homes en la transformació de la societat.
Teoria King Kong és una obra crua i disruptiva. Desperta la ràbia, l’empatia i ens fa qüestionar si el món en què vivim és realment tan diferent al que Despentes descriu. Com a espectadora, he de dir que la proposta incomoda tant per la contundència del text com per la interpretació que en fa Pigem. Una experiència teatral fantàstica.
- Allò que m’ha agradat més: l’adaptació del text. Tant Martín com Pigem han aconseguit trobar un equilibri entre el monòleg i la interpretació per donar lloc a una peça plena d’emocions.
- Allò que m’ha agradat menys: crec que l’obra hagués guanyat molt més si l’actriu no hagués utilitzat micròfon.
