Trampantojo o el relat de la història d’Espanya és la quarta obra de la temporada de la Sala Fènix. Escrita i dirigida per Maria Villarejo Barberà, que forma part de la companyia Espurna Teatre, l’espectacle obre els llibres d’història per recuperar la memòria històrica i la identitat en relació al passat andalusí de la península Ibèrica, i com el desconeixement d’aquest passat afecta i dificulta la construcció d’una identitat diversa i plural.
Un relat històric diferent, on la dansa, el cant i la música en viu, el text i el teatre físic i visual es combinen en aquesta proposta multidisciplinària. L’obra estarà a la cartellera fins el 23 de març.
Trampantojo, un viatge teatral a la memòria històrica
Anar a la Sala Fènix és saber que et trobaràs amb joies teatrals de companyies petites o emergents i que en sortiràs ben satisfet. Aquesta temporada, la sala ens ha sorprès amb obres com Llenos de vida; Una negra, un enana i un marica; i Salve Regina. Trampantojo o el relat de la història d’Espanya, la nova estrena, no n’és l’excepció.
L’obra ens presenta la conversa d’una àvia, d’origen cordobès, i la seva néta, que està encuriosida per les arrels familiars, marcades per l’herència dels musulmans i jueus que van viure a la Península. De seguida se’ns plantegen una sèrie de preguntes: Qui som? Podem ser persones, si no sabem la nostra identitat? Hi ha relació entre identitat i el coneixement del passat?
Trampantojo és una mà estesa entre la diversitat de comunitats amb les quals convivim en l’actualitat, ja que ens ofereix un precedent de diversitat cultural que és propi, autòcton, del territori on vivim i que ens pot servir de referent: Al Àndalus. A partir d’aquesta premissa, Cristina Sales i Maria Villarejo ens transporten al passat amb cançons com Dorme, dorme; Morenika; La Tarara; Hija Mia; A la una yo nací; El Matarile i La rosa enflorece, amb les seves melòdiques i sedoses veus, acompanyades de la percussió d’Albert López i la guitarra de Marina Tomàs Amado.
Villarejo posa sobre la taula el passat andalusí de la península Ibèrica
El que més captiva de l’obra és l’enginy de Villarejo per crear una proposta interactiva, que fa sentir al públic gairebé dins d’una classe d’història de primària o com si veiés un vídeo educatiu sobre l’època andalusina. L’autora i actriu posa en qüestió tot el que diuen els llibres d’història i fa una recerca impressionant de memòria històrica, que ens explica a través de la conversa de l’àvia i la néta, de propostes interactives i clitxés actuals. Ens explica esdeveniment històrics com la conquesta musulmana, l’origen de les xifres matemàtiques i l’auge cultural i científic des d’un punt de vista que posa en qüestió el què l’educació ensenya.
Villarejo ens posa sobre la taula alguns costums, cançons populars i fins i tot frases o paraules que, amb el temps, s’oblida la procedència i els orígens. És cert que, en alguns moments, l’obra perilla de trepitjar el debat polític actual. Però de seguida es redirecciona per donar a entendre que no és una obra ideològica, sinó que reivindica el passat on els musulmans i safardís van conviure a la Península, i el llegat cultural i social hi van deixar.
Al final de Trampantojo o el relat de la història d’Espanya, es plantegen les mateixes preguntes sobre el sentiment de pertinença, i n’estic segura que, després de veure l’obra, la teva resposta haurà canviat. Els meus aplaudiments cap a la cía Espurna Teatre.
- El que menys m’ha agradat: res! Està molt ben construïda i el missatge arriba de manera clara i precisa.
- El que més m’ha agradat: la manera d’explicar un tema tan complex com és la història, d’una manera dinàmica, entretinguda i plena d’interactivitat. A més, hi ha una feina impressionant de recerca que enriqueix l’obra.
