El Cosidor, de Jean-Claude Grumberg, ha estat una lectura dramatitzada que s’ha presentat al Teatre Lliure de Gràcia.
La història d’unes dones que treballen en un cosidor entre 1942 i 1953, un espai on poden oblidar-se del món exterior, on les confidències són més fàcis, on poden ser elles mateixes sense cap mena de cotilla, on poden riure, plorar, enfadar-se… sabent que les companyes estaran allà, sempre. Un món de dones on els homes hi tenen poca entrada.
Léon, el propietari del cosidor, intenta fer-se el dur davant de les treballadoes. Però sempre acaba amagat rere les faldilles d’Hélène, la seva dona. Ell també sap que el cosidor no és el seu espai natural. És un espai de dones.
Els planxadors, l’altra figura masculina, vénen i van. No són figures permanents en el cosidor, i estan relegats a un costat. Poden escoltar les converses de les dones, però no són convidats a participar-hi. Hi coneixem dos planxadors, un antic deportat i un noi jove. L’antic deportat és un home derrotat, que ja no pot veure les coses amb esperança i optimisme. Té la tristesa clavada a les entranyes. El jove no ha viscut la guerra com les seves companyes, és una nova generació que viu per la lluita pels drets socials. I la intenta ficar dins del cosidor sense massa èxit. Anys de rutina i costums, han fet que les cosidores ja no vulguin novetats… o potser anys de lluita i derrotes han fet que ja no tinguin ganes de lluitar més.
Cadascuna de les cosidores viu la vida com pot. Mimí, la viu a grans glops, amb una vitalitat que vessa per tot arreu i molt d’humor, de vegades, groller, de vegades, impostat… com si volgués amagar la vida gris que les envolta. Marie, que té un matrimoni que és un infern; Laurence, amargada, sense objectius, sense alegries; Simone, que busca amb desesperació el seu marit deportat, o el certificat de la seva mort, o el dret a una pensió…
Totes elles entren al cosidor per treballar-hi per deixar-s’hi la vista, els dits, l’esquena… però també hi entren per viure. Per poder deixar-se anar. El cosidor, que és el que les lliga, també és el que les allibera.
Clàudia Benito, Raquel Ferri, Carme Fortuny, Jaume Madaula, Lluís Marco, Albert Ribalta, Diana Torné, Júlia Truyol i Rosa Vila, dirigits per Lluís Pasqual, ens han ofert un retrat íntim d’un espai molt reduït per on la vida passa, remou a tothom, i continua.
El Cosidor, al Teatre Lliure és una lectura per anar gaudir de bon teatre presentat d’una manera diferent, amb gran qualitat i amb un nivell interpretatiu enorme.
