Critica de Nicolas Larruy
Nota: 9 sobre 10
El curiós incident del gos a mitjanit es una història feta amb retalls, que comença amb un incident amb un gos, tal com ens explica el títol. A partir d’aquí, a través dels ulls del protagonista, en Christopher, descobrim com és el seu món… però també, el món que l’envolta. Com un joc de miralls, on el microcosmos familiar i social del Christopher es reflecteix en ell, i ell ho fa en aquest microcosmos.
El que sembla una història de detectius, protagonitzada pel propi Christopher, és un relat cru de les relacions entre les persones. De com el que fem i el que som afecta la gent que ens envolta. De com acceptem, o no, les persones que ens envolten tal com són.
En Christopher és un personatge complex, amb la síndrome d’Asperger, que no pot mentir, no en sap. I aquesta sinceritat ens retorna el reflex d’un món on la mentida és sovint utilitzada com una cuirassa per amagar sentiments, per protegir-se de la realitat. Un pare que no accepta una separació; una mare que estima el seu fill, però que no el vol; una escola sobreprotectora…
Les interpretacions són excel•lents. En Pol López fa un gran treball. Però no cal oblidar l’Ivan Benet, en un registre completament diferent del que va fer a “Informe per una acadèmia”, ni Cristina Genebat… ni tots els altres actors, que formen aquest microcosmos que se’ns mostra amb totes les seves contradiccions, amb les seves emocions, amb les seves pors, amb els intents de superació. I amb alguna alegria, també.
La direcció escènica de El curiós incident del gos a mitjanit està molt ben feta. Els mateixos actors van fent i desfent les diferents escenes, movent els elements de mobiliari i atrezzo, en un ballet que no para en cap moment, sense pressa, però sense pausa. Perquè les diferents escenes van passant davant nostre, una rere l’altra, amb un ritme àgil que no es trenca en cap moment… i que ens va conduint de sorpresa en sorpresa…
… fins al final… i quan arribi el final, espereu-vos… que a aquest pastís encara li queda una cirereta…
