Nota: 7 sobre 10
El fantasma de Canterville, al Teatre Condal, és una adaptació del conte d’Òscar Wilde que ens mostra un fantasma entranyable, un fantasma que ja fa temps que no fa por, un fantasma que es fa estimar…
Joan Pera dona vida al fantasma de Canterville
Joan Pera dona vida al Fantasma… i ens trobem un fantasma que ja no encaixa en un món que ha canviat massa. Un món que ha passat «del salvatgisme més primitiu a la decadència més absoluta sense passar per la civilització». Un món que ha patit canvis convulsos que han deixat enrere tot allò que el fantasma havia conegut.
L’aparació d’una família americana al castell farà que el fantasma s’enfronti a un present on ja no hi té cabuda. I farà que els americans hagin d’acceptar que el món és molt més que un mercat on vendre els seus productes.
Una gran escalinata és el centre del decorat, una escalinata per on tots pugen i baixen, i apareixen i desapareixen… un element clàssic que encara manté l’aire aristocràtic d’un castell que es cau a trossos… com el fantasma.
Una obra de teatre carregada de bons actors
La Virgínia (Elisabet Casanovas) veurà més enllà del fantasma que fa por. Veurà el personatge turmentat, que arrossega el seu dolor des de fa segles, que està cansat. I, en certa manera, decideix adoptar-lo… fer-se’n càrrec. Decideix que cal ajudar-lo a sortir del bucle on està tancat des de fa tants anys.
La Virgínia és la barreja entre el seu pare, pragmàtic i prepotent, i la seva mare, innocent i fantasiosa… però, a més, ella té una forta personalitat pròpia «Tothom té una opinió sobre la meva vida, però ningú no em pregunta què vull fer». Virgínia ajudarà el Fantasma, però el Fantasma també l’ajudadarà a ella, com si fos un avi en qui ella es refugia.
L’adaptació de Joan Yago de El Fanstasma de Canterville
L’adaptació de Joan Yago es centra molt en el Fantasma i tot gira al seu voltant, però també fa que tingui molta presència la Marigold, la governanta de la casa. Un personatge secundari que, en alguns moments, arriba a tenir un gran protagonisme. És el lligam entre el Fantasma i el món real.
David Olivares (Hiram S. Otis) i Betsy Túrnez (Martha Otis), són els pares de Virgínia. Tots dos ens mostren dons personatges completament diferents, però complementaris. Dos tòpics americans portats al límit: l’home de negocis, que no veu més enllà de l’aspecte comercial i la dona enlluernada per una Europa decadent, amb una història que mai no podrà trobar a casa seva. Tant en David Olivares com la Betsy Túrnez componen dos personatges molt divertits, que ens fan riure des del primer moment.
Òscar Castellví és el nebot de Lord Canterville. L’hereu. Un noi que duu al damunt tota l’herència de la família (fantasma inclòs)… però que té els ulls posats en una Amèrica que l’enlluerna.
Pep Sais brilla en escena en el paper de dos personatges. Un, el vell Lord Canterville. Digne, però arruinat, conscient del seu llegat, però desirós de desfer-se del fantama que tembé en forma part. I també és Marigold, la governanta. Un paper que broda, ple de tendresa, d’ironia i de molt bon humor.
Present i passat conviuen en escena amb molta fluïdesa
El muntatge ens permet viatjar en el temps sense que ens moguem de la cadira, amb un joc «màgic» del Fantasma. Un viatge que serà aclaridor per a tots.
La direcció de Josep M. Mestres permet veure un gran Joan Pera que també regala moments d’aquell personatge que l’ha fet ser tan estimat per al públic. El muntatge és àgil i no s’encalla en cap moment… un muntatge que, sense ser trepidant, fa que tinguem sempre els ulls posats a escena
El fantasma de Canterville, al Teatre Condal, és teatre per passar un bona estona. Podeu anar més enllà i buscar profunditat en el text… podeu trobar el contrast del Nou Món i el Vell Món, de formes diferents d’encarar la vida… però si no ho feu, no passarà res. Us garantim que riureu molt. I ens cal riure.
I quan sortim del teatre, sortim amb la idea de què tots voldríe tenir un fantasma com aquest a casa. Aquest Fantasma de Canterville es fa estimar moltíssim.
