Valoració 8 sobre 10
La Mary ha mort. Els seus fills, en David, l’Antonio, i en Santi van a la vetlla, a la funerària. Tots tres especulen amb el que faran amb l’herència de la seva mare. En David, un artista que viu a París, té menys èxit del que vol aparentar. L’Antoni és un empresari endeutat fins al coll, i en Santi és un home inestable que no aconsegueix sortir del forat on s’ha ficat i creu que els diners l’ajudaran a tirar endavant.
En Joan Bonfill, el cuidador sanitari que s’ha fet càrrec de la Mary a la residència, trastocarà tots els plans.
El funeral de la Mary-Lin, una comèdia negra a la Sala Versus Glòries
Una comèdia negra que és un reflex del que passa a moltes vetlles de difunts. Davant de la morta, els fills tornen a barallar-se com quan eren petits. La Mary és morta, però encara és la mare i la seva presència els fa tornar a la infantesa. Les discussions puerils surten per no res.
Els tres germans tenen una imatge de la seva mare que no té res a veure amb el que explica en Joan Bonfill. Tots tres sospiten que aquest cuidador no és aigua neta…
El Funeral de la Mary-Lin permet que el públic formi part del funeral de la Mary de forma activa… amb alguna sorpresa. Òscar Molina sap aprofitar l’espai de la Versus.
Jordi Cadellans (David), Marc Casals (Santi), Ramon Godino (Antonio) i Txema Puigdollers (Joan), són gairebé arquetips… però saben anar més enllà i convertir l’arquetip en un personatge entranyable.
“Ni una trucada durant anys i ara tot són plors i abraçades.”
Un reflex de la comèdia que hi ha a tots els funerals
El Funeral de la Mary-Lin no ens descobreix res de nou… els funerals tenen una part còmica inherent. El dolor causat per la pèrdua d’una persona estimada també pot provocar riures i situacions còmiques que no es poden donar enlloc més. El text de Pere Anglès ho reflecteix molt bé.
“I pensar que mai més la tornarem a veure.”
“Una mare, és una mare.”
“Morir-se és molt car.”
“Sí que sembla que dormi.”
Amb poca escenografia i accessoris, l’Òscar Molina recrea una sala de vetlla i una sala de cerimònies. I allà fa que l’acció vagi avançant sense perdre ni el ritme ni la intensitat, ni quan es donen escenes més íntimes. La comèdia, en altres mans, hauria estat una astracanada. Òscar Molina fa que sigui una comèdia negra portada amb mà ferma.
Aneu a El Funeral de la Mary-Lin... us sentireu com de la família!
