Consulta la cartellera de teatre a Barcelona
La Beckett ens expulsa de la nostra zona de confort amb una disruptiva proposta: Una niña es una cosa a medio formar de la companyia Dolores.
Una niña es una cosa a medio formar ens expulsa de la nostra zona de confort
L’obra dirigida per Juan Miranda, una de les companyies residents de la Sala Beckett la temporada 2022-2023, es basa en el text de l’escriptora escocesa Eimear McBride, publicat el 2013. El llibre homònim va guanyar el premi Goldsmith el 2013 i el Desmont Elliot, Baileys Women’s Prize for Fiction i Kerry Group Irish Novel of the Year el 2014.
Sinopsi: «Des que va néixer, a través de la seva infància i adolescència, una nena intenta donar forma a la seva identitat en el món violent que l’envolta. Un relat palpitant que durà a la seva protagonista, cos sense nom, a viure la seva pròpia sexualitat com una eina d’autodestrucció desdibuixant els límits entre el cos, el plaer i el dolor».
L’adaptació d’Annie Ryan trasllada els fets de la Irlanda rural del llibre de McBride a Mèxic. Segons explica el director de l’obra, ambdós països comparteixen la importància de la família i una gran religiositat que entra en conflicte amb la sexualitat de la protagonista. Una nena sense nom que pot ser de Mèxic, d’Irlanda o de qualsevol altre país, ja que el que es pretén és que el relat sigui universal.
Estructura narrativa desordenada i text difícil
El text cru i descarnat surt de la boca de Pia Laborde-Noguez com un torrent imparable. Amb una força, fluïdesa i canvis de ritme que ens deixen sense alè. Una estructura narrativa desestructurada, amb frases desordenades, paraules soltes, repeticions, salts enrere, i moltes connotacions eròtico-sexuals. «Un llenguatge experimental que proposa un apropament innovador al text dramàtic des d’una escena nua i ferotge». Es podria dir que, en aquest cas, és tan important el contingut de l’obra com la manera en què aquest es transmet.
Deu haver estat tot un repte memoritzar un text tan complex per oferir-lo al públic que es queda amb la sensació d’haver de destil·lar aquest torrent de paraules per seguir la trama. Costa tant seguir el text que tenim la sensació de perdre’ns sense que això acabi de passar.
Encara que Pia Laborde-Noguez encarna la protagonista de l’obra, la nena que s’està convertint en dona, també interpreta moltes altres persones sense que percebem el canvi d’una a l’altra. Mare, germà, oncle, capellà, etc. No hi ha transició, les paraules flueixen en un continu per parlar-nos de sexe, de religiositat, d’abusos, de malaltia, de rebuig, del control del nostre cos, de límits, etc.
La Beckett ha inclòs Una niña es una cosa a medio formar dins del cicle La família (La família?) que reflexiona sobre els diferents models de família com els que hem pogut veure a Travy o Tocar mare. De fet, l’obra tracta de la difícil relació entre els membres d’una família mexicana. Una mare massa devota que discuteix contínuament amb la seva filla, un fill amb un trastorn mental que està malalt i una filla amb una acusada i autodestructiva sexualitat.
Una excel·lent interpretació de Pia Laborde-Noguez
L’actuació de Pia Laborde-Noguez es mereix un fort aplaudiment per la complexitat del personatge que interpreta. Durant més d’una hora actua sola a l’escenari, amb l’única companyia d’unes estructures metàl·liques i unes banderoles de colors. L’escassa il·luminació contribueix a posar el focus només en l’actriu. La música sona en moments puntuals per donar intensitat a una obra plena de contrastos.
En resum, Una niña es una cosa a medio formar és intensa, dura i visceral, amb un llenguatge experimental que ens obliga a estar atents per no perdre ni una paraula, que compta amb la gran actuació de Pia Laborde-Noguez. Una proposta escènica que ens incomoda i ens hipnotitza a parts iguals. Del tot recomanable si us agrada veure teatre diferent.
- El que més m’ha agradat: l’extraordinària interpretació de Pia Laborde-Noguez i la complexitat del text (m’agraden els reptes !)
- El que menys m’ha agradat: hi ha un excés de paraules malsonants.
