Original i sorprenent concert: Els set pecals capitals de la mà de L’Orquestra Simfònica del Vallès

Original i sorprenent concert: Els set pecals capitals de la mà de L’Orquestra Simfònica del Vallès
5 (100%) 1 vote

L’Orquestra Simfònica del Vallès, amb en Ramon Gener, ens han explicat uns contes amb Els set pecals capitals. Bé, ells no, ho han fet els compositors, i l’OSV els ha donat la veu. Ramon Gener va començar a explicar-nos un conte, mentre l’OSV obria el concert amb Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn.

Els set pecats capitals, un concert magistral de l’OSV al Palau de la Música

La Ira ens l’explica Mozart, amb l’ària de la Reina de la Nit, interpretada per Almudena Jal-Ladi. L’enveja ve de la mà de Wagner, amb el preludi del segon acte de l’òpera Parsifal. La luxúria té dos vessants, un més carnal i l’altre més lúdic… el vessant carnal ens el descriu Richard Strauss amb la Dansa dels set vels (amb la ballarina Clara del Cerro), i la part més lúdica amb Offenbach i el seu Galop Infernal.

Des d’aquest galop passem a l’altra banda, a la mandra, amb La Tortuga de Saint-Saens (i un descobriment sobre aquesta peça que ens va fer en Ramon Gener… i vàrem quedar tots de pedra!); i el Preludi a la migdiada d’un faune, una peça que ens convidava a fer el mandra.

La supèrbia ens la va explicar Holst, amb la seva peça sobre Mart. I també Elgar amb la Marxa núm. 1 de Pompa i Circomstància… que l’OSV després va tocar a ritme de sardana, amb l’ajuda de tota la platea que va marcar el ritme picant de mans. Un experiment musical que, tot i ser molt xocant, va donar molt bon resultat.

La gola la va explicar Txaikowski, amb la Dansa de la fada de sucre, que també ens va ballar Clara del Cerro amb molta delicaesa.

Per acabar amb el concert Els set pecats capitals, l’avarícia va tenir una sorpresa, en Ramon Gener ens va cantar «If I were a richman» de Jerry Bock i Sheldon Harnick, del musical El violinista a la teulada.

L’epíleg del concert va venir de la mà de Verdi, l’ària Ella giammai m’amò, de Verdi… però aquest no va ser l’epíleg de debò, perquè l’OSV va tornar a intepretar el Galop Infernal d’Offenbach, i en Ramon Gener, talment com si fóssim a Viena, va dirigir els aplaudiment de tot el públic que, d’aquesta manera va tenir l’oportunitat de participar en el concert de forma activa.

Els set pecats capitals va ser un concert, un conte, una classe magistral de música… va ser una estona on tots vàrem gaudir moltíssim.

Tothom va sortir tan content de Els set pecats capitals que, potser, tots vàrem pecar de la luxúria lúdica, de la gola, de l’avarícia de voler-ne més, de la ira de que s’acabés, de la mandra de no voler anar-nos-en del Palau… si vàrem ser tan pecadors, potser que castiguem a l’OSV i en Ramon Gener… un bon càstig seria que organitzin un altre concert. Amb això ens guanyarem tots el cel.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *