L’essència artística catalana de l’època del franquisme es va recopilar a una revista titulada “Dau al set”. Ara, la companyia Nozomi 700 Teatre recopila aquesta voluntat d’aconseguir una revolució mitjançant l’art fent una mena d’homenatge als artistes que formàven aquesta revista amb l’espectacle “Dau al 7” que es representa a La Seca fins el 13 d’octubre.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=nC_Oh_CC_Ek&w=560&h=315]
1. Què significa per vosaltres la tasca que van dur a terme els fundadors de “Dau al set”?
La Guerra havia tallat els lligams amb la cultura d’avantguarda i la de no-avantguarda anteriors. Brossa, Ponç, Tàpies, Puig i els altres membres de Dau al Set varen recuperar la tradició de les avantguardes a Catalunya mitjançant el contacte amb Joan Miró, Joan Prats, Joaquim Gomis i altres persones. Aquesta recuperació de les avantguardes enmig d’una Barcelona fosca, trista, derrotada, significava una resistència activa d’un enorme poder multiplicador en front la putrefacta cultura franquista.
2. Heu escollit cinc peces de la poesia de Joan Brossa, en què es basa aquesta elecció?
L’espectacle conté 5 obres de poesia escènica de Brossa escrites el 1947 i 1948, just el moment en que es va conformar el grup i la revista Dau al Set. Tres d’aquestes peces mai abans havien estat estrenades. El teatre brossià d’aquesta època té una càrrega subversiva i antiteatral molt gran. La influència de dadà i els surrealistes li fa qüestionar i atacar totes les convencions del teatre. L’espectacle conté també textos de Brossa escrits per a les revistes «Algol» i «Dau al Set», un text biogràfic d’Antoni Tàpies i un altre de Carles Hac Mor; tots aquests textos ens ajuden a contextualitzar Dau al Set i fer-lo entenedor per a tots els espectadors.
3. Per què un espectacle-homenatge a “Dau al 7” precisament ara? Voleu llençar cap missatge entre línies als espectadors que us vinguin a veure?
La presència del teatre de Joan Brossa en la cartellera de Barcelona segueix sent una novetat. Un autor que teatralment es va avançar a totes les avantguardes europees ha estat sempre molt difícil de veure als escenaris. Estaria molt bé que Barcelona tingués un teatre on només es fes Brossa, com passa a París amb Ionesco.
4. “Dau al 7” és el quart espectacle d’una sèrie iniciada amb “Cabaret Voltaire”. Què preteneu dir al públic amb totes aquestes peces? Hi haurà una cinquena?
La sèrie d’espectacles que hem fet (Cabaret Voltaire, Manifest Groc, Ten tips i ara Dau al 7) tracta sobre l’actitud inconformista en l’art i la creació contemporània. Aquesta actitud de rebel·lia, insubmissió i indisciplina que caracteritza les avantguardes pot amplificar el seu sentit a l’àmbit social i polític. No tenim prevista, de moment, una cinquena part.
5. Una frase amb la que resumiríeu el vostre espectacle “Dau al 7”.
La fúria de Brossa i la de Za! juntes en un espectacle, quina troballa!
6. Per què la gent ha d’anar a veure-us a La Seca?
La gent s’ho passa bomba veient que el teatre no ha de ser sempre convencional. Esbudellar el teatre i l’art és molt divertit si t’ho fan un grup d’actors joves amb talent que tenen les idees clares. L’última de les peces de Brossa la fem, oberta a tothom, al Passeig del Born, allí qui vulgui, pot fer-ne un tast.
Vull saber-ne més de Dau al 7 a La Seca
