Nota: 8 sobre 10
Ambientat en un circ… un circ dels horrors, amb la seva dona barbuda, l’encantadora de serps, el mag xinès, l’equilibrista delicada… el VI Festival Burlesque de Barcelona ens obre les seves portes de bat a bat. Un fil conductor que ens portarà fins a l’aplaudiment final.
Un mestre de cerimònies (Juli Bellot), que ens sedueix amb la seva veu i amb els seus balls, ens introdueix els diferents números. El Molino ha deixat enrere un passat poc gloriós per renéixer en un món de brillantor. Les coreografies molt ben treballades, la interacció amb imatges projectades en una pantalla, els jocs de llums… tot fa que l’espectacle tingui un alt nivell.
Arriba la nova edició del Festival Burlesque a El Molino
Roger Salvany i Sebastian Yanucci van aportar el bon humor i la part còmica de l’espectacle, amb molta murrieria. Uns acompanyants perfectes en tots els números, i uns ballarins excepcionals en els seus solos. Seductors i senyors. Una combinació que treu espurnes!
Amb dues estrelles internacionals convidades que es llueixen damunt l’escenari: Scarlett Martini, que ofereix un deliciós número amb globus, picant i seductor i un ball amb una carpa de circ, per tancar l’espectacle, que ens demostra que insinuar és molt més potent que ensenyar obertament. I Melita Honeycup que ens fa quedar amb la boca ben oberta, amb els seus equilibris aeris, ballant penjada des d’unes teles o des d’un cèrcol…. i treient-se la roba de mica en mica, combinant el ball aeri amb mostrar cada cop més pell.
Vanessa García, Miss Molino, que comença com a dona barbuda, es transforma més tard en una sensual lleona que ens captiva a tots amb els seus moviments felins. A més, ens mostra les seves habilitats com a professora de burlesque: les seves alumnes van sortir a ballar. Veient el nivell i l’alegria damunt l’escenari que van mostrar, és evident que Vanessa García gaudeix amb el que fa i ho sap transmetre.
La convidada “especial” de la nit, va ser Betty Boop (o Aina Torné), que ens va fer saltar el personatge des de la pantalla a l’escenari. Geni Sánchez ens va portar una monja amb molta marxa tocada per Adèle. I no hem d’oblidar Mayte Fernández, que va aconseguir que una nina mecànica ballés burlesque de forma sensual i subtil, sota la pauta de la mateixa Mayte que, des de la pantalla, li anava donant instruccions.
El Molino ens presenta un espectacle ple d’alegria, de sensualitat, de bon humor… un espectacle que ens demostra que treure’s la roba pot ser també un art, i que s’ha de saber fer bé i amb gràcia. I que per fer-ho bé, hi ha molta feina al darrere (com ens demostren en el primer número “Casting”), molt treball… I és un treball que dóna resultats molt bons.
Al Festival Burlesque de Barcelona passareu una bona estona, us faran oblidar el món que hi ha fora del teatre i, quan en sortiu, dureu purpurina, brillantor i un somriure al pensament.
