Crítica de “La fin demain” de Zirkus Morsa; màgic equilibri!

L’Antic Teatre va presentar els passats 17 i 18 de febrer, l’espectacle La fin demain, de Zirkus Morsa.

Es tracta d’un espectacle de circ que, en contra del que aquesta paraula normalment porta implícita, és molt intimista. Presenta un món en equilibri on els dos personatges busquen el seu lloc, individual i comú.

Zirkus Morsa està composta per la Rosa Wilm i Moritz Böhm, que formen aquest duet artistic des del 2003.

La fin demain, un espectacle de circ íntim i proper

L’espectacle de Zirkus Morsa de LA FIN DEMAIN ens va agradar moltíssim. És un espactacle de circ, amb molt poc elements, dos personatges, i pràcticament carent d’escenografia, tampoc ostenta cap vesturari especial. Només un parell d’objectes; un tronc i una taula de fusta .

Els acompanyen els músics LES TAHITI MIAM MIAM, un baix, un contrabaix i un tambor/ bateria..tocant en directe. Normalment Zirkus Morsa ja fan servir la música d’aquest grup en les seves actuacions, però mai abans ho havien fet en directe.

A més a més, els múscis prenen part, amb la seva actitud, en alguns moments, del joc que transcorre en escena… i això ho fa més realista… i fa encara més partícep al públic..

Un espectacle senzill i còmplice

L’obra transcorre com un joc entre dos nens, o dos personatges innocents, que gaudeixen i s’ho passen bé jugant amb els elements que tenen, i fent coses increiblement dificils… com si no costessin gens. Fan una demostració de força i equilibri constant. El joc entre els dos personatges  va canviant. Primer fan un numero amb aquest tros de fusta, amb el qual juguen a fet i amagar, s’hi enfilen, etc. Al cap d’una estona juguen amb el tronc, o tub de fusta, i desprrés ho combinen sumant’hi la fusta.

És increible la força que tenen, el control i la perfecció. Una cosa tan senzilla…però tan diferent, fugint dels clàssics elements com barres, trapecis, etc.  EL fet de la música en directe dóna molt de joc també, i crea ritme, segons l’acció que es desarrolla. Ajuda a posar en context.

És molt bonic, senzill d’aspecte, molt el.laborat de realització i sense cap “però”. Dura 40 minuts… i no es fa llarg  ni curt. Els personatges somriuen constantment i et fan somriure a tu… i això ens ha semblat meravellós!


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *