Valoració: 7,5 sobre 10
A Greta i Friday II coneixem a una parella que s’estima. I una parella que no s’estima. Perquè l’amor no és una línia recta que es manté en el temps, va fent ziga-zagues… i els camins de tots dos es creuen, s’allunyen, es retroben, es fonen i es tornen a separar.
“M’estimes?”
Un amor que ha creat llaços forjats en els records comuns i que, després d’un trasbals, intenta agafar-se a tot el que pot perquè no es fongui com un floc de neu al sol.
Greta i Friday II és un muntatge que sembla un collage d’escenes
El muntatge és un seguit d’escenes que es mouen entre el passat, el present i un espai-temps indefinit que sembla estar més enllà dels dos protagonistes. Un collage d’escenes que, de prop, semblen no tenir sentit per si soles… però que, vistes en conjunt, ens mostren una història d’un amor. El que es tenen i no es tenen la Greta i en Friday.
“El pes que no es veu, però va per dintre.”
El text de Greta i Friday II, un encàrrec de Marc Chornet, havia de tenir trets brossians i “abordar des de la teatralitat el fenomen activista delsjoves en un moviment global i compromès com és elFridays for futureliderat per la jove Greta Thunberg.”
La composició en format de collage, la definició de collage enmig del relat, com un incís que surt de l’obra per trencar la quarta paret i parlar al públic directament… donen els trets brossians que es demanaven a l’encàrrec.
Referències a la Greta i el canvi climàtic una mica forçades
Però les referències a la Greta Thumberg i el canvi climàtic, queden una mica forçades. La parella, en una decisió força improvisada, decideix anar a viure al bosc. Allunyada de tot i de tothom. Una decisió de viure en un entorn salvatge, gens civilitzat. El detonant de la decisió és una malaltia. El retorn a la civilització, també és una malaltia.
Les lluites per l’ecologia de la parella passen a segon terme davant la urgència de viure i sobreviure. Greta Thumberg apareix un breu moment en el text, i torna a desaparèixer, sense que hagi tingut cap mena de pes en la història, que hauria funcionat igual de bé sense mencionar-la.
“Sé que estàs malalta i moriràs… i no em puc moure.”
Una obra amb bon equip artístic
Annabel Castan i Òscar Muñoz, Ella i Ell, Greta i Friday, són dos grans intèrprets i sempre és un plaer veure’ls en escena. Especialment a l’Annabel Castan. Tots dos donen als dos personatges la versemblança necessària perquè ens el creguem i no siguin dues caricatures d’una parella en les anades i vingudes de la vida en comú.
Queralt Riera dirigeix el seu propi text, però ha deixat que els actors hi trobin el seu lloc, i es nota que l’han trobat i s’hi senten còmodes.
Greta i Friday II, l’amor mor, és una història que parla de l’amor que ja no és tot flamarada. Parla de l’amor que es viu en el dia a dia, i en com l’entomen la Greta i en Friday. Un text que no vol alliçonar a ningú. Només explica una història.
“Marxar a morir en pau, i tornar farts de la pau.”
