Nota 7 sobre 10
Les xarxes socials, ens han envaït fins el punt d’eliminar qualsevol vestigi d’intimitat. Això es evident, i s’ha fet palès rere els recents escàndols sobre les filtracions de dades que s’han produït a empreses com Facebook o Yahoo, que han posat a la palestra, l’ús indegut que de la informació fan actualment, les xarxes socials.
La xarxa, s’ha convertit en un aparador on el consumidor de certes aplicacions, no es sinó un producte de consum més, i tota la informació recollida, és utilitzada per treure profit econòmic, en detriment del dret a la intimitat de l’usuari d’aquestes xarxes i aplicacions.
A Hàbitat (Doble penetració) tot esdevé borrós i superficial, com la vida dels joves protagonistes
A Hàbitat (Doble penetració) un grup de joves es veuen immersos literalment en una “sopa de xarxes socials”. Tota la seva vida, es gravada per ells mateixos, amb mòbils i tauletes, en una continua exposició pública de les seves vides.
Tot això passa de manera inconscient, ja que no se’n adonen d’aquesta invasió de la seva intimitat. Els textos i l’acció son volgudament caòtics, i l’entrecreuament d’històries, no dona lloc a una narrativa clara, tot esdevé borrós i superficial, com les seves vides penjades a les xarxes.
El grup de joves representat per Diana Gómez, Georgina Latre, Maria Hernàndez, Jaume Viñas i Rafa Acroide, estan tancats dins una paret de plàstic que els separa del públic, que fa de teló transparent que els tanca (metafòricament parlant), però ells no en son conscients, ja que sent transparent no els hi fa la sensació d’estar tancats.
L’exposició a les xarxes, els hi dona una falsa sensació de llibertat
El grup de joves, ens anirà submergint en la foscor de les seves vides, de la seva crisi de joventut, on els dubtes, els excessos, els temors, i els amors, son el seu hàbitat, la seva quotidianitat, exposada i mostrada en les xarxes, jugant amb una falsa sensació de llibertat.
Ens ha sorprès la dramatúrgia de Roger Torns, realitzada mitjançant el recurs de l’escriptura automàtica, que ens aboca a visualitzar millor el caos en en que viuen immersos els personatges, la seva pèrdua d’identitat i alhora d’intimitat personal, que els va desdibuixant i els fa veure la infància perduda i l’arribada del món adult, simbolitzat per un edifici de vidre nou, però també fred i asèptic que estan construint al barri on viuen els joves.
Hàbitat (Doble penetració) es una proposta que la Sala Atrium fa, dins el cicle DespertaLab, i que té com a objectiu promoure el teatre emergent més visionari, jove i trencador.
Certament, ens quedem amb la manera en que ens fa reflexionar l’obra i en les interpretacions dels joves protagonistes, que ens deixen molt bon sabor de boca.
