Crítica: Hi ha d’haver una vida fora d’aquí – El Maldà

Crítica: Hi ha d’haver una vida fora d’aquí - El Maldà

[usr 5 img=»03.png»]

Hi ha una cosa que sempre trobareu al Maldà: teatre de petit format d’una qualitat excel·lent… i quan es tracta de música, ho broden. Hi ha d’haver una vida fora d’aquí és una bona mostra de la programació del Maldà. Un muntatge excel·lent, molt ben interpretat, amb música en directe, bona ambientació, bon treball del moviment, veus meravelloses…

“Quin sentit té viure aquesta trista vida que arrossego aquí…”

Hi ha d’haver una vida fora d’aquí és un recull de cançons de musicals dels anys 60 i 70 de Broadway

A la sortida de l’espectacle us donaran un paper amb tot el repertori… i totes les cançons són una meravella.

Anem a pams… amb cançons de musicals dels anys 60 i 70, la Cinta Moreno, la Núria Cuyàs, amb l’Ariadna Cabiró al piano, ens expliquen la vida d’una dona. Una dona que comença per voler ser gran, i pujar dalt d’uns talons… cançó a cançó veiem com aquesta dona es va desempallegant de les imposicions de l’època i s’apunta al moviment alliberador hippy…. que la durà a… bé, això us ho deixem per a vosaltres. La cirereta del final és insuperable.

“Merda!… i el meu orgull?”

La Cinta Morento, la Núria Cuyàs, i l’Ariadna Cabiró als cors i en alguns moments de l’espectacle, com sempre, canten amb una veu meravellosa. Veus ben combinades que fan brillar les cançons. La Cinta Moreno i la Núria Cuyàs, a més, mostren una química entre elles que fa que saltin espurnes. No és només el que canten, ni com canten, són les mirades, els mig somriures, els somriures amples, els petits gestos.

“Està tot perfecte, per a tu i per a mi…. demano la nostra cançó.”

La coreografia dels moviments ens fa venir al cap alguns números de musicals que hem gaudit.  El disseny d’il·luminació es mou amb la coreografia, en una simbiosi perfecta.

La caracterització és un encert. Quan veieu les tres intèrprets en escena, sentireu que us heu traslladat, de cop, al finals dels anys 60…

Les cançons, traduïdes per Roser Batalla, Núria Cuyas, Jordi Galceran,  David Pintó no perden ni un bri del “punch” original.

Xavi Casan dirigeix amb molta destresa aquest petit musical. Fa que tot tingui llum, que no hi hagi ombres.

“Soc una diva!!!”

Hi ha d’haver una vida fora d’aquí, al Maldà, és un musical de petit format que vessa talent per tot arreu. Segurament, hi ha d’haver una vida fora d’aquí, però ens quedaríem al Maldà per continuar gaudint de l’espectacle.


  • El millor de l’espectacle: tot. Intèrprets, música, caracterització, il·luminació, moviment…
  • El pitjor de l’espectacle: que ha estat massa poc temps en escena. Esperem que torni aviat!

Crítica: Hi ha d’haver una vida fora d’aquí - El Maldà

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *