Nota: 8.5 sobre 10
A La Gleva estan fent un muntatge de teatre que sembla una pel·lícula de cinema europeu, d’aquelles on el diàleg i els silencis són importants, on no hi ha estridències, on no cal que hi hagi crits ni escenes espectaculars. Un muntatge on les persones són el que importen i són el centre de l’argument.
Interiors és una història petita, que passa en un lloc petit, amb quatre persones, en poc temps. Però no us deixeu enganyar, aquesta petitesa amaga una tempesta enorme. Sara i Hugo són una parella que podia ser com tantes altres, una parella que té un pòsit de calma.
A «Interiors» coneixem a dos personatges molt ben definits
Aposentada, ben coordinada. Àgata i Simó són un vent fort.Àgata és molt més gran que en Simó, que té just 21 anys. Com dos adolescents a qui no els importa el demà, beuen la vida i l’amor a grans glops. Hugo es retroba amb Àgata i la convida a casa, a sopar.
“Resulta que d’això va la vida, de l’estabilitat amb un mateix”. “Jo sóc calmada, discreta, avorrida”.
El sopar destapa relacions mal acabades, ferides obertes, converses inacabades i punts suspensius on se suposa que hi havia un punt final.
“És una altra persona. Tots canviem amb el temps”
La història va passant del present al passat, amb intervencions de la Sara i la seva visita a un psicòleg. L’escenari es construeix i es reconstrueix davant nostre. I la pel·lícula continua, perquè la direcció de Concha Milla fa que tot el muntatge ho sembli.
“Deu ser interessant […] això de fugir” “No fugim de nosaltres mateixos, t’has d’enfrontar a tu mateix”
Hugo i Àgata tenen moltes coses a dir-se, perquè compartexen un passat tumultuós i dolorós. “La que em va destrossar la vida perquè no sabia què fer amb la seva”. Una parella que es va trencar en el passat i que arrossega massa incògnites. Una parella que ha tirat endavant però ha mantingut els altres al marge.
Un bon treball a nivell interpretatiu és el que trobem a «Interiors»
Alejandro Bordanove (Simó), Muguet Franc (Sara), José Pedro García Balada (Hugo) i Patrícia Mendoza (Àgata) mantenen una tensió en l’ambient que sembla un mar en calma, amb mar de fons a sota. Intuim que passa alguna cosa.
En alguns moments hi ha una frase punyent, un to una mica massa agut… els intents per mantenir un bon ambient, i una educació exquisida no sempre són prou perquè la crisi vagi treient el cap. Les interpretacions de tots quatre reforcen l’aire de pel·lícula europea.
“Si vols estar amb algú, no necessites temps per saber-ho.”
La posada en escena, la música, la il·luminació estan molt ben treballades. Encaixen a la perfecció en aquest muntatge gairebé fílmic.
Al Teatre La Gleva hi podeu trobar INTERIORS. Si la vida en dona llimones, fes-ne llimonada.
