Crònica d’Aruna Ruiz
L’Ismael Serrano va presentar ahir a la nit, a Barcelona, el seu nou disc «La llamada». L’entorn era inmillorable: el Teatre Grec. Els jardins del Grec ens donaven la benvinguda amb paradetes de Street food, mojitos i cervesa fresqueta, entre altres coses. Sembla que s’ha posat de moda aquesta alternativa que, tot i no ser barata, és assequible i molt apreciada en aquests dies de xafugor.
Un cop asseguts a les nostres cadires, amb el cel de Barcelona com a sostre de luxe i una il.luminació que acompanyava a sentir-te relaxat i a gust, va començar el concert d’Ismael Serrano dins el Grec Barcelona. Els músics (percussió, teclats bateria, baix…) i el cantautor madrileny ens oferien les seves peces, moltes de noves, altres ja clàssics en el seu repertori, amb calidesa, amb simpatia i agraïment, amb presentacions per a cada peça i projeccions d’imatgs i il.lustracions.
Menció especial s’ha de fer al públic: quin public d’aquest concert! Els seguidors d’Ismael Serrano van cantar les cançons, es feien petons mentre sonaven aquelles melodies que tan coneixien, es somreien… el bon ambient es palpava en tot moment, per tot arreu, miréssis on miréssis.
L’últim disc d’Ismael Serrano té influències llatino-americanes i això fa que les cançons siguin una mica (no massa) però sí una mica ballables. De fet ell mateix ens va convidar a fer-ho en alguna peça. Vaig quedar impresionada de la qualitat d’aquest autor, que ens crida a tots, amb aquesta «llamada» a posar atenció a les seves lletres precioses i a la seva veu que ens embolica suaument.
I acabant amb una frase del gran Antonio Machado que el mateix Ismael Serrano va utilitzar al seu concert de Barcelona: «Si es bueno vivir, todavía es mejor soñar y lo mejor de todo, despertar». I concerts com el d’ahir ens fan despertar i tenir ganes de lluitar, de ballar, de descobrir nous músics, en definitiva, de viure intensament.
