Nota: 9 sobre 10
Judes Traït és un monòleg molt interessant que es pot veure a l’Escenari Brossa. Un monòleg que ha coincidit amb la Setmana Santa i que és un bon exercici de revisió de fets i creences.
Judes Iscariot ens parla dels fets que van des del Sant Sopar a la seva pròpia mort. I el que explica és del tot plausible, tant, que ens fa preguntar-nos… i per què no? I si hagués estat tal com ens ho descriu ell? I si les coses no són com ens les han explicat durant segles? I si hi ha versions diferents?
“Toca de peus a terra. Camina.”
I si…? Aquesta és la pregunta que ronda pel cap des de les primeres paraules de Judes. Un home que fa el que ha de fer, per convicció. Encara que no estigui d’acord amb el que ha de fer. Encara que en tingui dubtes. Encara que sàpiga que allò que fa és la seva salvació… però també la seva condemna. Judes escull ser coherent amb ell mateix.
“Jo no he pogut decidir res, Mestre.”
Judes Traït ens parla de l’entorn de Jesús, el Mestre, ens parla dels deixebles… i no diu res que no sapiguem ja. El monòleg beu de les Escriptures i no ens explica cap novetat.
“Cap dels onze no ha mogut un sol dit per evitar la teva mort.”
Allò que ens explica Judes ja ho sabem. Però, aquí, ens trobem que ens ho explica algú que “toca de peus a terra”. Algú a qui mai no se li ha donat l’oportunitat d’explicar el perquè va fer el que va fer.
“No hi haurà cap generació humana que entengui el meu sacrifici, si tu no fas el teu, Judes.”
Un escenari que s’aprofita del vermell de les parets, per donar un ambient angoixant, tot reforçat per una il·luminació càlida que va seguint en Judes en el seu monòleg i crea espais fora d’escena. Unes branques d’arbre ens situen a l’Hort de Les Oliveres. Un rectangle a terra, una tomba.
En aquest espai es mou David de Julio. Un Judes ple de matisos, que ens transmet l’angoixa i el desassossec… que ens parla de tu a tu dels dubtes que té, de les decisions que ha pres i de les conseqüències que assumeix. David de Julio és un Judes responsable dels seus actes.
El text de Gerard Bidegain ens fa plantejar moltes preguntes. El públic, creient o no, es troba amb una visió molt versemblant que ens fa pensar “i per què no?”. La direcció de Gerard Bidegain crea un personatge sòlid, molt diferent de la imatge tòpica de Judes Iscariot. Un home molt sencer, molt coherent. Un home que és de total confiança. Un home que va complir allò que estava escrit. Va fer el que havia de fer. Només ell podia fer el que estava escrit. Només ell tenia el valor i la fe per fer-ho.
“Sense mi, no hi ha Crist. Sense mi, no existiries. Sense mi, no hi ha futur.”
Judes Traït, a l’Escenari Brossa, un monòleg que ens dóna la volta a un personatge que ens ha arribat ple de tòpics. Un monòleg per descobrir que no sempre el que sembla que té més fe, és qui realment en té més. Un monòleg que ens deixa clar que els fets manen més que les paraules.
